Música

Mishima

GRUP DE ROCK

“Jugant pots fer un bon vi o una bona cançó”

Mishima celebrarà l’any vinent el seu 20è aniversari –“Encara no sabem com”, diu David Carabén, el seu cantant–, consolidat ja com un dels grups més importants sorgits a Catalunya en aquestes dues dècades. Aquest dissabte actuarà a l’idíl·lic escenari de Sa Conca del Festival Internacional de Música de Cadaqués , on també s’han programat els francesos Electro Deluxe, demà divendres; la israeliana Noa, el diumenge 12; el Gastro Lounge amb la violinista i discjòquei Lia Jensen, el dilluns 13; Jarabe de Palo, el dimarts 14, i l’Orquestra de Cadaqués, que celebrarà el seu 30è aniversari amb Mayte Martín, el dimecres 15.

Podria ser que tinguéssiu una gran connexió amb Cadaqués?
No especialment. Jo hi havia anat de petit a estiuejar amb els meus pares alguna vegada. Però la veritat és que, com a grup, no hi havíem tocat mai fins ara.
No sé, segurament m’havia fet la idea que sou un grup ideal per a un lloc amb el context artístic de Cadaqués. Canviem de tema. Veig que el 24 d’agost feu un concert a Lovaina (Bèlgica) amb tast de vins.
Sí, això és conseqüència dels vins que estem fent en col·laboració amb el celler Estones. Són tres vins procedents de denominacions d’origen diferents, que tenen en comú un mateix enòleg. Sota el concepte Estones de Mishima han sortit el vi negre Set tota la vida , el blanc Vine –com una cançó del disc Set tota la vida (2007)– i el cava Guspira, que fa referència a la cançó Guspira, estel o carícia, del disc Ordre i aventura (2010). La nostra implicació en el projecte va molt més enllà de posar noms als vins. Intentem participar tot el que podem en el seu procés d’elaboració.
Parlant de música i vi, creu realment en el concepte de maridatge, ara tan de moda?
Jo crec sobretot en el joc i en jugar, en intentar trobar sentit a una cosa que et dona plaer. Les cançons ja les fas jugant amb melodies, lletres i rimes, i aquest és un joc que de vegades funciona i altres no. I en el cas de la gent que fa vi també passa una mica el mateix. Finalment, el que vols aconseguir, tot jugant, és crear un bon vi o una bona cançó.
Es parla molt de joc en l’art contemporani. No sé si tothom està disposat a jugar-hi...
Però és que el joc està molt més estès del que sembla. Johan Huizinga ja va demostrar de manera antropològica en el seu llibre Homo ludens (1938) que, darrera de tota institució, del protocol i tota la nostra organització social hi ha un joc. La poesia és, en origen, un joc amb les paraules. Ara, més que mai, estem en una societat en què el joc està en la base de la nostra manera de comunicar-nos, per exemple a través de moltes aplicacions de mòbil. Els animals juguen i els humans, òbviament, ho fem des de petits.
Estan encarant ja la recta final de la gira del disc ‘ Ara i res ’. Un títol nihilista, potser?
No, en absolut. Prové d’un poema de Vinyoli (Tot és ara i res) i té a veure sobretot amb un estadi vital i emocional: estàs ara i aquí i ja has resolt totes les teves urgències i necessitats imperioses, d’una manera una mica ascètica o contemplativa. Vinyoli és collonut perquè, en tres paraules, pot resumir el sentit de la vida i t’obre la porta per descobrir nous significats i espais. En certa manera, Ara i res seria el contrari que Everything now, d’Arcade Fire: ‘tot ara’ és una frase que resumeix més aviat el sistema econòmic que domina el món actualment.
Al festival Acústica de Figueres celebraran els deu anys de ‘Set tota la vida’, el 31 d’agost, tocant totes les cançons del disc. També en el mateix ordre?
Probablement, sí. Fins i tot tocarem Els ametllers, que és un tema que no hem tocat mai en directe. De fet, nosaltres no teníem previst fer res per celebrar el desè aniversari del disc, però Enderrock va editar un disc amb versions de les seves cançons gravades per altres artistes, i ens va agradar molt el resultat. Va ser revelador. És curiós perquè quan va sortir Set tota la vida va ser ben rebut per la crítica però no tant pel públic. En canvi, en gires posteriors vam continuar tocant cançons d’aquest disc com ara Un tros de fang. La història de Mishima està molt marcada per la fidelitat a les nostres cançons.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

art

La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes diposita obres d’art al MNAC

barcelona
Joan Colomo
El músic de Sant Celoni publica ‘Tecno-realista’

“Em calia cantar contra Elon Musk i el tecno-optimisme”

Barcelona
art

L’equip de comissàries de ‘Miró-Picasso’ i el crític d’art Eudald Camps, Premis GAC

barcelona
música

El Festivalot torna a la Devesa, després de passar pels barris

girona
art

Un Degas a Todocolección per 926 euros

barcelona
TEATRE

El Lliure de Gràcia debat íntimament sobre el feixisme a ‘Retrat de l’artista mort’

BARCELONA
LLETRES

Rosa Regàs desgrana sense tabús la seva vida en el llibre ‘Un llegat’

LLOFRIU
música

Buhos, Els Amics de les Arts, Mishima i Ambauka, al Festival Inspira

ripoll

El fiTM presenta un cartell amb un ampli ventall estilístic

LA BISBAL D’EMPORDÀ