Cultura

Crítica

teatre

Defensar un text controvertit

A la novel·la Història de la violència, Édouard Louis parteix d’una violació de la qual és objecte un jove per part d’un altre amb el qual, havent-lo trobat al carrer en una matinada, abans havia mantingut una joiosa relació sexual. Què va passar perquè aparegués tal violència? L’escriptor ho presenta com una història autobiogràfica. Tanmateix, s’ha posat en qüestió la veritat dels fets relatats perquè, arran de la denúncia, es va detenir un home que va reconèixer haver robat a Édouard Louis, però no haver-lo violat.

Que el text pugui ser motiu de controvèrsia, de manera que hi ha qui creu que Louis és un farsant, no nega, però, que reflecteixi d’una manera poderosa i complexa (amb una visió pròxima a Foucault pel que fa a la crítica de les institucions) la violència en la societat contemporània. Així ho defensa Thomas Ostermeier posant en escena el relat (i fent molt present que ho és) de Louis al muntatge Al cor de la violència, que va representar-se dilluns al Municipal de Girona. Amb uns intèrprets excepcionals, el director alemany ho fa amb els seus recursos habituals, com ara l’ús de micròfons, amb els quals els personatges s’adrecen als espectadors, d’una gran pantalla que amplifica detalls del que s’esdevé a l’escenari i de la música en directe, en aquest cas d’un bateria. Es pot creure que Ostermeier es repeteix, però, entre el distanciament i una estranya intensitat emocional, atrapa amb aquesta història sobre l’homofòbia, el racisme (el presumpte violador és un magrebí i la policia ho remarca) i el desig que, quan no s’accepta, es converteix en violència.

Im Herzen der Gewalt (Al cor de la violència)
Director: Thomas Ostermeier
Dilluns, 3 de desembre al Municipal. Temporada Alta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Aragó reclama l’execució provisional de la sentència que obliga a lliurar les obres de la Franja del Museu de Lleida

Lleida
Cesc Gay
Autor i director de teatre i cinema

“Escric teatre en un to d’humor que no sé fer en cine”

Barcelona

Premi ADI per a l’urna de l’1-O

barcelona

La Fundació Rafael Masó rep el fons de Narcís Masó

Girona

Mor Serra Llimona

barcelona
guardó

Joyce Carol Oates rebrà el 16è premi Pepe Carvalho

MÚSICA

Xoel López inaugurarà el Guitar BCN

Dues actrius i un amic invisible

BARCELONA
festival

Víctor Nubla i Elisenda Solsona, premis Ictineu