Cultura

Montse de Paz

Novel·lista

“La reina Maria va compartir el somni de l’imperi mediterrani”

Després d’una llarga carrera com a novel·lista, amb el premi Minotauro, Montse de Paz (Lleida, 1970) debuta en català amb La reina fidel (Edhasa), recreació en clau històrica de Maria de Trastàmara, reina d’Aragó i comtessa de Barcelona.

Després d’una llarga carrera com a novel·lista, què la va impulsar a escriure directament en català ‘La reina fidel’?
La veu del personatge protagonista. Quan em vaig plantejar escriure la novel·la, se’m va acudir fer-ho en primera persona: la reina recorda i va explicant la seva vida. El fet de relatar des d’una perspectiva molt personal, fins i tot íntima, em va portar a la meva llengua materna, que és el català. L’altre gran motiu és que la tesi que em va inspirar aquesta novel·la està escrita en català.
Precisament la seva mare ha estat una de les historiadores sobre la casa dels Trastàmara. La documentació va sorgir d’aquí?
Sí, és així. La novel·la sorgeix de la lectura de la tesi doctoral de la meva mare, Montserrat Toldrà, sobre la reina Maria, esposa d’Alfons V el Magnànim. És una obra monumental, tant pel contingut com per la feina que hi ha al darrere: més de cinc anys de recerca, d’estudi i lectura de milers de cartes i documents antics, visites a diversos arxius i a llocs importants en la vida de la reina. Quan vaig llegir la tesi em van fascinar la història i el personatge. Vaig dir: “Mamà, això és digne d’una novel·la!” I ella em va autoritzar per fer servir tot el material de la tesi, on es citen molts documents, cròniques, cartes de la reina i els dietaris de la Generalitat i del Consell de Cent.
Els ha reflectit a la novel·la.
Alguns fragments dels textos els he volgut reproduir perquè reflecteixen com pensaven la reina i altres personatges. La tesi m’ha aportat el rerefons històric, las claus polítiques dels esdeveniments i detalls de la societat i la vida quotidiana. La tesi està disponible al web de la Universitat de Barcelona. Està dirigida per la professora Maria Àngels Pérez Samper i és un document únic per conèixer la història de la Corona d’Aragó durant la primera meitat del segle XV, la cultura i la mentalitat d’aquella època.
Dins la novel·la històrica, se sent còmoda dins la tradició dels Graves, Yourcenar, Vidal...?
Per afinitat, em sento propera a la narrativa de Robert Graves, autor que llegeixo amb gust. Pel to íntim i reflexiu potser m’acosto més a Yourcenar. Però no em puc comparar amb cap d’aquests autors. La meva novel·la és història passada pel cor, és a dir, vista des de l’experiència personal, amb la seva dosi de reflexió i sentiment. És una mena de memòria, entre novel·la i autobiografia, no sabria ben bé com classificar-la.
Els Trastàmara s’han associat sovint a la decadència catalana.
La visió imperialista del rei Alfons V i els seus successors va comportar un gran esforç econòmic i molta tensió interna, però també va obrir Catalunya a una realitat geogràfica i cultural més àmplia, facilitant la seva expansió vers el Mediterrani i l’intercanvi amb molts altres territoris, de manera que no crec que es pugui parlar de decadència. Pel que fa a la gent, no podem generalitzar. D’una banda hi havia els estaments privilegiats, que tenien representació a les corts, i d’una altra la immensa majoria de la població, sense veu ni vot, que lluitava pels seus drets. Podem dir que els Trastàmara van tenir una relació tensa amb les elits dirigents i van donar suport al poble, format per la pagesia, els menestrals i la petita burgesia urbana, que a Barcelona va constituir el partit de la Busca.
Quin paper té la reina Maria?
Va fer un paper equilibrador. Així com el rei Alfons era agressiu i imperialista, ella va exercir una política conciliadora i de pactes. Com a lloctinent del rei, havia de barallar-se amb les corts per obtenir diners per a les guerres del seu marit, però també va acatar les lleis i els costums catalans i es va ocupar de resoldre els problemes interns, tan bé com va poder. La seva relació amb els consellers de les corts va ser excel·lent, gràcies a la seva diplomàcia i bona voluntat, tot i que li va costar uns quants disgustos i la salut, com es reflecteix en els documents i en la seva correspondència.
És una novel·la sobre l’imperi del Mediterrani?
Tot i que em centro més en la protagonista, Maria, aquest tema és un fil conductor que recorre la novel·la: el somni del rei Alfons de crear un nou imperi mediterrani, i els esforços de la Maria per ajudar-lo en l’empresa. Alfons tenia com a herois Cèsar i Alexandre i com a predecessors els reis de la corona catalanoaragonesa. Va nodrir un projecte ambiciós, que el va dur a conquerir Nàpols i a establir-hi una brillant cort renaixentista. La reina Maria va compartir el somni, malgrat no poder-lo acompanyar. Però les campanyes del rei Alfons van ser possibles gràcies al bon fer de la seva esposa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La gestora cultural Vinyet Panyella serà la nova presidenta del CoNCA

Barcelona

Bonet, als ulls d’un amic

BARCELONA

Veure, mirar, observar

Castell-Platja d’Aro

Bicicletes per a Moshi

banyoles

Hamlet a la sabana

Barcelona

Camilleri conclou l’últim cas i se’n va

Barcelona
L’APUNT

La veu autèntica d’en Brossa

Actitud Fest: 10 anys de ‘punk’ i autogestió

vidreres

Fringe: és l’hora dels joves talents musicals

Torroella de Montgrí