Cultura

Crònica

porta ferrada

Estat d’ànim

Melody Gardot surt dels cànons del jazz vocal amb ‘bossa nova’, improvisació i música de carrer

L’actitud defineix les cantants de jazz vocal: la sofisticada Diana Krall o la veu d’àngel ferit d’una Madeleine Peyroux més terrenal. Melody Gardot (Filadèlfia, 1985) és una altra cosa, un estat d’ànim. Gardot es podia haver quedat a la zona de confort, revisar els bells estàndards, amb virtuosisme i sense sortir dels cànons. Un exemple d’aquesta experimentació que fuig de l’autocomplaença és Baby, I’m a fool (2009), de l’àlbum My One and Only Thrill, el seu èxit més reconegut i que dissabte al festival de Porta Ferrada va interpretar –dedicant-la als que estan enamorats– amb una cadència sinuosa, de forma reposada, sola a la guitarra, però deixant que els violins reprenguessin el protagonisme. A l’escenari, Melody Gardot passava del piano a la copa de vi i de la guitarra a serpentejar amb el guitarrista Mitchell Long i amb el violoncel·lista Artyom Manukyan però no jugant a la impostura. Natural i pròxima, molt còmplice amb el públic, va explicar que parlava poc el castellà, però sabia el més bàsic: paraules d’amor. “És el més important a la vida, no?”, va recordar.

El repertori va transitar precisament per les melodies amoroses de sons fluvials amb llegat brasiler, una base melòdica i relaxada, com a If the stars were mine. També va incorporar el blues pur amb Who will comfort me? i la improvisació que es gemega amb Morning sun. La diva es va mostrar molt generosa amb els músics, a qui va deixar lluir-se, més d’un cop com amb el swing de carrer, el del París on ara resideix. Tots compartint la mateixa primera línia i la Gardot, una més de la banda, va interpretar Les étoiles. Però sobretot homenatges sentits a Joao Gilberto, amb un petó al cel, i a la bossa nova amb Corcovado i un bis final, d’aquests que no vols que s’acabin, amb La Llorona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La dissenyadora Miriam Ponsa, Premi Bages de Cultura 2019 d’Òmnium Cultural

Barcelona

La mallorquina Maria Jaume Martorell es corona guanyadora del concurs Sona 9 2019

Barcelona

Idolatria i amistat

BARCELONA

Posar la mà al cor

Sitges

Cada any, una festa

Girona
John Scofield
GUITARRISTA DE JAZZ

“Nova Orleans em té el cor robat”

BARCELONA

El Macba creix al Raval

BARCELONA

Quin ‘relat’ tens?

Girona
COMUNICACIÓ

Mor Purita Campos, la dibuixant d’‘Esther’