L’‘atac de cor’ del teatre català

Xavier Albertí va fer dimarts el seu comiat artístic als patrocinadors i públic amb una conferència sobre el Paral·lel. Deia que la llengua és l’ànima d’un poble i que, gràcies a la introducció del català en cuplets a les barraques instal·lades al Paral·lel, avui encara respira. Per tancar la seva intervenció havia convidat Wanda Pitrowska, un personatge que sempre agafa Albertí atrafegat (mai se’ls veu junts, tot i que es professen “grossa regadora d’amor” mutu). La directora pretenia fer un últim recital a Catalunya. El metge li havia dit que reduís els viatges. Quan li van dir que el TNC continua sense tenir l’orquestra promesa vuit anys enrere en el projecte d’Albertí i que les obres de les Glòries continuen empantanegades, el cor li va petar còmicament. L’equip de ’L’emperadriu del Paral·lel’ la va tirar dins del fèretre rosa del muntatge. Diu Albertí que el teatre català sempre ha estat dèbil. L’ai al cor és el símptoma que encara batega. En breu, Carme Portaceli provarà de millorar-ne les constants vitals. L’ànima segueix estable dins de la gravetat. Força i vacunes!