De Miró a Klee

Joan Miró va quedar meravellat de Paul Klee només descobrir-lo quan va arribar a París. I és que l’obra del suís partia de quelcom que a ell li resultava molt familiar: l’observació atenta de la natura. Aquest aspecte serà abordat en una exposició a la Fundació Miró l’any que ve, Paul Klee i els secrets de la natura (a partir del 20 d’octubre). És un projecte especial per més raons, també perquè obrirà una nova línia de mostres de la institució barcelonina fetes en col·laboració amb museus monogràfics de grans artistes. Per Klee, el seu museu de Berna li ha deixat remenar lliurement els seus ingents fons, i l’acord tindrà contrapartida: el 2023, serà l’art de Miró el que viatjarà a la ciutat alpina.

La Fundació Miró no vol avançar de moment quines altres exposicions fruit d’aquesta política d’intercanvi té en ment. Però el seu director, Marko Daniel, sí que reconeix que estan en converses amb el Museu Munch d’Oslo, acabat d’inaugurar. En tot cas, el 2023 ja està reservat per a un altre tàndem d’altíssima volada: Miró i Picasso, un projecte que es desplegarà simultàniament als museus de cada artista en el marc dels 50 anys de la mort del malagueny i dels 40 de la mort del català.

En la mostra de Klee, la seva comissària, Martina Millà, responsable d’exposicions de la Fundació Miró, seleccionarà les peces que conserva el Zentrum Paul Klee de Berna “amb els ulls de Miró”. “Serà una carta d’amor de Miró a Klee”, sosté. Els klees més mironians, però, no dialogaran amb els mirós més kleesians sinó amb l’obra de quatre dones artistes de l’avantguarda que també van investigar aspectes fenomenològics naturals: Gabriele Münter, Emma Kunz, Maruja Mallo i, aquesta contemporània, Sandra Knecht.

El nou any al museu de Montjuïc oferirà una altra grata sorpresa: l’exposició de presentació de l’últim dipòsit dels descendents de l’artista, un total de 59 obres que Miró es va guardar per a la seva col·lecció personal. “Explorarem per primer cop el concepte del Miró col·leccionista, el que de tota la seva producció tria unes peces molt concretes per tenir-les a prop seu o dels seus familiars”, subratlla Daniel. A Miró. El llegat més íntim (del 31 de març al 25 de setembre), l’equip de la fundació treballarà amb totes les obres que els hereus han anat cedint en diferents èpoques, i que ara ja sumen 139. La idea també és fer-los un reconeixement per haver mantingut, generació rere generació, l’esperit de generositat de Miró amb Barcelona.

La seixantena d’obres que es mostraran –moltes per primer cop– a la fundació han entrat a l’edifici de Sert els darrers dies, procedents d’una exposició a Itàlia. Els tècnics del museu en van desembalar algunes ahir davant la premsa, com la magnífica Ocells (1938), precisament d’aires molt de Klee, o una pintura que Miró va crear expressament per a un dels seus nets, David Fernández Miró.

L’any que ve passaran coses interessants a l’Espai 13, on Pere Llobera tindrà cura d’un cicle, Salt i immersió, que desvelarà els nous camins que ha agafat la pintura. Hi exposaran Víctor Jaenada, Marcel Rubio Juliana, Marria Pratts i Martín Vitaliti.

Torre del coneixement

Continguts a part, la Fundació Miró afronta el curs vinent amb una nova visió del seu continent. Concretament, el que allotja el seu cervell. Amb finançament de la Generalitat, ha recuperat la primera voluntat que van tenir Miró i Sert per a la torre octogonal de l’edifici. L’anomenaren la Torre del coneixement, amb tres plantes dedicades a l’auditori (al soterrani), l’arxiu i la biblioteca. El trasllat de l’arxiu s’ha traduït en una modernització de les seves instal·lacions i en l’obertura d’un petit espai expositiu per fer entrar en joc el ric fons d’obra sobre paper de la institució.

La biblioteca no s’ha mogut de lloc, però la remodelació de l’espai ha estat important i permetrà fer-hi actes públics de naturalesa diversa. A partir d’ara estarà especialitzada en l’obra de Miró i en l’activitat de la institució. I aviat s’hi podran consultar els més de 1.800 llibres personals de Miró.