Música
Jim
Cantant
“He descobert que no m’he de posar límits”
El més fàcil és fer el que agrada, però cal ser fidel a tu mateixa i mantenir la teva essència
Jim Gómez (Granollers, 2003), més coneguda com a Jim, va ser la guanyadora de la segona edició del programa de TV3 Eufòria, i va complir així el somni de poder-se dedicar a la música. Després dels concerts al Palau Sant Jordi, ara no només gravarà un disc produït per Música Global, sinó que actuarà en l’Acústica de Figueres. Ella, juntament amb alguns companys del concurs televisiu com ara la Sofia, l’Alèxia, la Carla i en Tomàs, inaugura avui la vintena edició amb un doble concert que tindrà lloc aquest vespre al Teatre Municipal El Jardí (19 h i 21.30 h), donant el tret de sortida a quatre dies d’actuacions d’artistes i grups com ara The Tyets, Figa Flawas, Miki Núñez, Triquell, Mushkaa i Stay Homas.
Ganes de pujar a l’escenari novament?
He estat de vacances i en tinc moltes ganes! Em fa molta il·lusió. Aquests dies me’ls he pres per no cantar, professionalment vull dir, perquè cantar sempre ho estic fent! [Riu.] Aquesta setmana ja tinc dues actuacions i a partir del setembre començo a tenir bolos.
I a posar-te a gravar el disc amb Música Global?
També, al setembre ja ens hi posem. Tinc moltes ganes de fer coses. He escrit algunes lletres, idees del que m’agradaria parlar, he fet una llista de temes de diferents estils del que m’agrada escoltar i fer, i a veure què en surt. Em deixen completa llibertat i al cap i a la fi ells són els professionals que m’ajudaran a donar forma al disc. Jo mateixa estic expectant.
I has tingut consells d’algun exconcursant com ara la Mariona Escoda i en Triquell?
Sí, me n’han donat. Són bastant de dir “fes el que a tu t’agradi”
i “fes música que et representi a tu”. A la indústria musical sol ser més fàcil anar a fer el que més agrada, però cal ser fidel a tu mateixa i mantenir la teva essència. Em quedo amb una combinació de les dues coses.
T’aniràs traient l’etiqueta de rockera que et van posar en el concurs o ho explotaràs?
Jo vull fer una barreja, perquè m’agraden tots els estils. Soc rockera des de petita, perquè m’ho han inculcat a la família, i em segueix agradant el rock. L’inclouré, però potser no rock, rock, al cent per cent, perquè avui no tira prou. És part de la meva essència i vull que hi sigui present.
I, tornant al concert d’avui, s’actua millor sense la pressió de la zona de perill, el jurat i el VAR musical, imagino?
Bé...! [Irònicament.] Serà diferent, jo crec. No tens la pressió. Serà gaudir-ho, com en els concerts que vam fer al Palau Sant Jordi. En el programa, a cada gala, algú marxava i no sabies mai si series tu o no. T’estan jutjant i et posa amb una tensió, per molt que gaudeixis. Potser patirem els nervis del primer concert i d’estar a l’altura.
I quines cançons escoltarem?
No sé si puc avançar-ho, però vaja, la de Toy, de la israeliana Netta, i Jugular, de Triquell, segur. La resta, sorpresa!
I ‘T’estimo igual’, la cançó de l’estiu de TV3, de Lildami, que tant s’ha fet sentir. No se t’ha fet estrany sentir-te a la televisió?
No en tenim els drets, diria. I sí, se m’ha fet molt estrany, la veritat. M’hi estic acostumant però al principi se’m feia tan rar quan mirava TV3 i apareixien els anuncis... Això sí, ha estat supermaco, m’ho he passat molt bé amb un estil diferent, aquesta és la gràcia de la música.
Tornaries a ‘Eufòria’?
Hi tornaria per l’experiència i els companys. Potser em diuen ara mateix, i no, però ho faria per repetir això. Per la resta, no ho sé, vaig patir molta pressió i va ser molt estressant. Això sí, va ser una experiència que no oblidaré mai i em quedarà gravada per sempre. És el més heavy que he viscut amb els meus 20 anys de vida.
I com a escola musical?
Bé, no és ben bé una escola. Els coaches et tracten com una artista. Et guien perquè si no seria un caos, però he après moltíssim i la meva veu ha canviat molt. Després de tanta tralla, jo no sabia que podria arribar a fer el que he fet durant el programa. Ha estat un aprenentatge molt fort i he descobert que no m’he de posar límits. A mi em posen a fer un estil que no és el meu i ara no em fa res, al contrari, soc d’“anem a fer-ho”. Estic obertíssima a tot!
Ara gravaràs un disc. T’hi veus ja, com una professional?
A veure, tinc com un cúmul d’emocions: em fa tanta il·lusió com vertigen. Al final és el que he volgut fer des de petita, cantar, i Eufòria això m’ho ha donat. Segueix sent complicat però ja he fet el primer pas, el que més costa si vols ser artista, tenir una visualització del sector musical. També tinc certa intriga del que puc fer. Et venen molts dimonis, de si arribaràs a complir expectatives, per exemple. I el que més m’emporto del concurs és que la gent em va fer guanyadora i aquesta responsabilitat també la tinc. Alhora, cal tenir vertigen, per anar amb compte amb moltes coses. Miro enrere i penso: “Mare meva!” No canviaria res. Per tot això, és més il·lusió i ganes de treballar!
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
