L'efecte Obrint Pas

El música en valencià viu el seu boom. Són diverses les veus que ho confirmen. “És un gran moment de creació i d’energia”, diu sense dubtar Manolo Miralles, dels històrics Al Tall. Desenes de noves bandes, sobretot de rock combatiu, busquen el seu lloc actuant de comarca en comarca. En molts casos, segueixen les petjades d’un grup ben conegut: ja es parla de l’efecte Obrint Pas.

“Ara podem actuar a molts llocs més que fa uns anys gràcies a l’èxit d’Obrint Pas. Molts grups que comencen els tenen com a referent”, confessa Rafa Fornés, de Paral·lel 84, una jove banda de punk-rock d’Oliva (Safor). Preparen el seu primer àlbum amb la certesa de tenir un públic que l’espera. “Els Obrint han obert camí, han permès que moltes bandes valencianes siguin conegudes al Principat. Per a molts ja és habitual anar-hi a tocar unes quantes voltes a l’any”, afegeix Gusmà Gil, del grup de música festiva Sva-ters.

“Cada vegada hi ha més varietat i qualitat de música en valencià, encara que segueix sent molt abundant l’ska. El que no tenim és suport institucional ni, per descomptat, la possibilitat d’aparèixer a la ràdio i a la tele públiques”, diu Gil.

Davant d’una conjuntura no favorable, la solució ha estat fer pinya. “Malgrat ser invisibles a molts mitjans de comunicació, ens hem convertit en una xarxa de resistència real prou important”, apunta amb satisfacció Rosella Antolí, dolçaina d’Arròs Caldós. “Aquesta marginació que patim ha creat una solidaritat entre els grups. Potser no hi ha ajuntaments que organitzin concerts, però sí gent de col·lectius. Sobretot des dels últims anys”.

Entre les iniciatives recents més destacades hi ha la gira promoguda per Escola Valenciana, en la qual han participat 35 bandes, o Tourbolet Show, un festival itinerant de metal i hardcore. “A la música en valencià encara li queda molt”, precisa Vicent Gironès, promotor de Tourbolet i bateria dels Gàtaca. “Falta crear un bon circuit per on puguin moure’s les bandes. Sobretot al sud, que és difícil treballar-hi. Res a veure amb la comarca de l’Horta, on hi ha molta més infraestructura. Per això nosaltres volem promoure al màxim la música”.

Cap a l’autogestió
Un dels grups als quals les coses els han anat bé són els pegolins La Gossa Sorda. Tenen una agenda plena de concerts. Aquest estiu rodaran per Catalunya, el País Basc i, esclar, el País Valencià. No tenen discogràfica, management ni distribuïdora. “Ens ho fem tot nosaltres, i de moment ens ha anat prou bé”, assegura Josep Nadal, la veu del grup. “A Catalunya, i tot i les dificultats, i a les Illes ens és fàcil d’actuar-hi. El que segueix sent difícil és anar a tocar a terres castellanes. Hem rebut més interès per anar a diferents llocs d’Europa que a Madrid...”. Tot i això, Nadal és conscient del seu potencial.

“Al País Valencià la cultura jove està renaixent gràcies a la música. S’està creant una escena alternativa de gent conscienciada. Abans eren només circuits comarcals i la gent de la Marina no coneixia la de Castelló. Ara anem recorrent durant tot l’any totes les comarques. Fins i tot al sud d’Alacant, on la llengua s’està perdent. Molta gent ha vist en la música una manera d’expressar la seva valencianitat amb normalitat”. El nombre de bandes és creixent. “Són moltes més que fa set o vuit anys i això donarà uns bons fruits d’aquí a un temps”.

“Quan vam començar estàvem molt sols”, reconeix Xavi Sarrià, dels Obrint Pas, que acaben de publicar un disc, Benvinguts al paradís. “A l’inici ens vam trobar amb moltes barreres que hem anat trencant. La gent ja no se’n recorda, però actuar al Principat era molt difícil. Ara hem creat un àmbit musical dels Països Catalans. És el futur de la nostra cultura”. Obrint Pas és dels pocs grups que han aconseguit travessar fronteres. “Portem cinc o sis anys actuant per Europa i també per l’Estat espanyol. La resposta és molt bona. Estem demostrant allà on anem que la música en català no és només per a catalanoparlants”.