cultura

l'entrevista

“Pep Guardiola rep més pressió que un conseller”

A La idea d'Europa es diu que el que unifica el continent és l'existència dels cafès. Val la fórmula de cafè per a tots?

No. Són fórmules antagòniques. Cafè per a tots em sona en castellà i em sembla molt limitat. El que ve a dir George Steiner és que, a part dels cafès, hi ha el matís: les diferents cultures, les llengües... Europa és un garbuix de matisos i no hi ha Déu que ho arregli.
No és ser molt agosarat fer una obra de teatre sobre Europa? Deu ser un dels temes que tira més cap enrere...

El llibre La idea d'Europa el vaig comprar perquè volia conèixer més d'aquest autor. S'ha convertit en un petit best-seller. És fàcil de llegir, tot i que es tracta d'una conferència que va fer George Steiner a un grup d'estudiosos a Tilburg. La meva intenció amb l'espectacle és fer-lo planer. Un home en un cafè s'explica a qui el vulgui escoltar.

Representa que és un client d'un cafè que s'atreveix a parlar amb tothom. Hi ha altres obres similars com ara El Bocasses (Pocaconya) o El xarlatà (Teatre de Guerrilla)?
Aquelles són obres que es basen molt més en l'humor. Als bars de debò et pots trobar homes que xerrant arreglen el món, tot i que a fora no hi hagi ningú que el sàpiga arreglar. A mi m'ha passat que m'he posat a parlar amb un desconegut, i si li dónes peu i hi ha una certa empatia t'hi pots passar 45 minuts. El personatge de La idea d'Europa primer parla amb un client a dins del bar. Després surt a la terrassa i sembla que parli sol, fins que acaba parlant a un acordionista immigrant que només li entén algunes paraules però que li aguanta el xàfec amb un somriure.

Parla de best-sellers d'obres petites. Què en pensa, d'Indigneu-vos?

Tinc molta curiositat per saber què diu; encara no l'he pogut llegir. Em sembla interessant que un home de 93 anys [Stéphane Hessel] tingui ganes de dir-hi la seva en el seu darrer moment. És com el seu testament. Demostra que està molt connectat amb la realitat, que manté un esperit jove.

Diu Steiner que els joves britànics consideren més mític David Beckham que el mateix Shakespeare. La cultura, a Europa, cotitza a la baixa.

Hi ha un trencament. Fins fa un temps qui no sabia d'un tema, ho dissimulava. Ara, si no se'n sap, se'n fa ostentació. Sembla que cultivar-se sigui una pèrdua de temps: tenir coneixements és molt poc pràctic. “Per què haig d'estudiar si fent de paleta guanyo més que un mestre, es deien els joves abans de la crisi?” Suposo que, a la llarga, ho patirem.

Si aquesta és la tendència, com s'atreveix a portar a escena un assaig sobre la construcció d'Europa?

Sóc un pèl kamikaze. Com a actor freelance em varia molt la feina, i quan tinc temps m'agrada parlar de coses que m'han agradat com ja vaig fer a Ca lluny, redéu. Ara amb La idea d'Europa, que em pensava que me'l fotrien pel cap, he tingut sorpreses. Ha funcionat el boca-orella allà on s'ha representat fins ara.

A Ca lluny, redéu! es va atrevir a recollir l'opinió dels poetes sobre Catalunya. Aterridor per a les masses!

Era una coctelera de paraules. Vaig pensar que si som un país de poetes, ells, per força, tindrien versos en què el lloarien o criticarien. Hi havia poemes de Martí i Pol, Sagarra, Carner, Espriu, Pere Quart... El primer que me'l va comprar va ser un irlandès [Gerald Fannon] que programa el Centre Cultural Sant Cugat. A Barcelona va costar trobar-hi espai (es va fer al Versus el 2007). Ha reeixit més fent bolos. La Barcelona socialista no vol exercir de capital del país. Té aquesta vergonyeta. I no és cap problema. Ja ho deia Gaudí: “Per ser original, vés a l'origen”.

Dimarts va fer funció mentre el Barça superava el Madrid en la Champions. El futbol integra, cohesiona?

Hi anava amb la idea que seríem tres i vam ser 25 [en un local amb capacitat per a 60], però va ser una funció molt bona. Alguns dels que sortien van preguntar al Ramon del bar com anava el partit. Potser van preferir estalviar-se els nervis. El futbol té un component catàrtic superior al teatre; ho hem d'admetre. Si no hagués tingut funció, hauria vist el partit. Està bé, el futbol; el problema és ser només un hooligan. I sí, cohesiona: la Champions ha enfortit Europa encara que sigui de manera inconscient. L'himne del Barça ja ho diu: “Tant se val d'on venim...”. El Barça és una eina de catalanització indiscutible. És la principal institució del país.

Ja ho deia en Carretero quan flirtejava amb Laporta perquè entrés a Reagrupament en les eleccions catalanes...

I no li falta raó. La pressió de Pep Guardiola aquests dies de Barça-Madrid ha estat més gran que la de qualsevol conseller. D'altra banda, el mateix Lluís Llach va fer un concert al Camp Nou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.