cultura

Cultura

Però, què és l'art?

Palafolls presenta amb nota la primera edició del Bona Sort Art Festival, que uneix a l'escenari artistes de renom amb malalts mentals

L'art no sé exactament què és, però em dóna felicitat”. Felicitat, i molta, és el que es va poder compartir ahir al Teatre de Palafolls en la primera edició del Bona Sort Art Festival, que va unir a dalt de l'escenari veus conegudes com la de Pau Riba, el bateria d'Els Pets, Joan Reig, i el cantant de La Salseta del Poble Sec, Salvador Escribà, amb els integrants de l'Orquestra de la Bona Sort, una formació molt especial nascuda de l'esforç, la voluntat i la necessitat de trencar tabús.

El grup, dirigit pel compositor i musicoterapeuta José Manuel Pagán, fa nou anys que demostra que la música pot treure el millor de cadascú de nosaltres, fins i tot d'un col·lectiu tan fràgil davant els atacs de la societat com són els malalts mentals. Pagán explica que els integrants de l'orquestra provenen del centre de dia d'adults de Palafolls, situat al Molí d'en Puigvert, i que a partir del treball amb la música, “un grandíssim instrument terapèutic”, han aconseguit consolidar un projecte “amb molt de futur”. “Les persones amb problemes psíquics són capaces de provocar espais artístics molt interessants que les poden ajudar a trobar el seu equilibri”, diu el director de la formació, que explica que, precisament, la continuïtat de la iniciativa és el més important per a la gent que hi pren part. “L'orquestra és una finalitat en si mateixa, perquè permet als músics expressar-se i perquè, alhora, els obliga a mantenir pautes de comportament com ara el compromís amb els assajos, la higiene personal i la responsabilitat del paper que els toca fer dalt l'escenari”, diu Pagán. Sigui com sigui, l'Orquestra de la Bona Sort s'atreveix amb peces de tot tipus, sobretot les més conegudes “de tots els temps” i amb un ritme ben marcat. Des de boleros fins al rock, passant per cançons d'autor o algun txa-txa-txa. El conjunt, que té disset membres, compta, a banda dels músics, amb un grup de cantants molt heterogeni. Tant és així, que durant la presentació del festival i davant l'atònita mirada del públic –el de fora de Palafolls, perquè els veïns del poble ja coneixen la versatilitat del seu alcalde–, el mateix Valentí Agustí va agafar el micròfon i va interpretar el clàssic de Joan Manuel Serrat Me'n vaig a peu acompanyat de la resta del grup.

Els espectadors, entregats de principi a fi, van trobar sobre cada seient, abans de començar l'espectacle, un full on hi havia escrit: “Què és l'art?”, i una de les interpretacions que 300 ciutadans havien donat com a resposta al muntatge proposat per l'artista local Antonio Selvaggi. Ahir, a Palafolls, no va caldre pensar-hi gaire, perquè la resposta era a dalt de l'escenari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.