Rècords dalinians
Els museus Dalí van rebre l'any passat 1,4 milions de visitants, una xifra que supera el rècord de l'Any Dalí, el 2004
El ‘biopic' que rodarà Imagine és l'únic projecte cinematogràfic previst sobre Salvador Dalí
“Una activitat robusta, conseqüència de molts anys de fer les coses bé.” Així resumia ahir el gerent de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Joan Manuel Sevillano, el balanç més que positiu de la memòria econòmica i d'activitats del 2011, que el patronat de la fundació acabava d'aprovar per unanimitat. Per començar, una xifra rècord de visitants als tres museus de la fundació, 1.431.748 persones, que representa un 7,61% més que el 2010, però que sobretot supera el rècord anterior, el del 2004, quan es va celebrar l'Any Dalí amb motiu del centenari de l'artista figuerenc. Per recintes museístics, les xifres són aquestes: 916.560 visitants al Teatre-Museu Dalí de Figueres; 281.049, a l'Espai Dalí-Joies; 125.868, al Castell Gala Dalí de Púbol, i 108.271 visitants a la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat. A més, segons les 2.976 enquestes realitzades entre els usuaris dels museus, el seu grau de satisfacció és molt alt. “Aquesta és la nostra prioritat, més que no pas les xifres”, va dir el secretari general de la fundació, Lluís Peñuelas.
Millores en les visites
Durant el 2011 es van portar a terme diverses actuacions de millora en les condicions de les visites: es va obrir un nou espai de descans al pati de les Loggies, del Teatre-Museu Dalí; es va ampliar el servei de venda i reserva d'entrades per internet, amb 75.080 entrades venudes, un 37,48% més que el 2010, i també es van invertir 1.277.194 euros en la millora de les condicions de conservació, exposició i administració del patrimoni cultural.
El 2011, la fundació també va assolir xifres rècord tant pel que fa les inversions –14.690.351 euros– com a l'excedent, que va ser de 4.786.843 euros.
L'any passat, la fundació va adquirir “dues peces fonamentals de l'època surrealista”, Estudi per a ‘La mel és més dolça que la sang' (1926-1927) i Elements enigmàtics en un paisatge (1934), per un valor total de 12,5 milions d'euros. La directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, també va destacar l'adquisició de dues sèries d'obra gràfica en format de llibre d'artista, Moïse et le monothéisme (1974) i La quête du Graal (1975), entre altre material. Aguer va subratllar l'èxit de la gran retrospectiva al Museu Puixkin de Moscou –270.000 visitants en dos mesos–, la publicació del catàleg raonat del període 1940-1951 –l'objectiu és que el tram 1952-1964 estigui enllestit l'any vinent– i la coedició del diari inèdit de Gala, que està a punt de publicar-se en francès i italià.
Victòria jurídica
Pel que fa a la gestió de l'herència immaterial, Sevillano va destacar especialment la “victòria jurídica a França” que ha comportat el reconeixement de la fundació com a beneficiària del “droit de suite” en aquest país. Això vol dir que la fundació, com a administradora dels drets d'autor de Dalí, rebrà el dret de participació que s'obtingui per totes les revendes d'obres de l'artistes realitzades a l'Estat francès. Sevillano es va referir com “una llicència modèlica” a l'acord de col·laboració que la fundació ha tancat amb Lancel, reconeguda empresa francesa en el sector de la marroquineria de luxe. El gerent també va parlar d'accelerar la presència daliniana a les xarxes socials, i del 10è aniversari del servei educatiu de la fundació, que ha rebut més de 300.000 nois i noies. Sevillano va afegir que han arribat a un acord perquè la productora nord-americana Imagine Entertainment –responsable d'Apollo XIII i El Codi Da Vinci– rodi una pel·lícula de ficció o biopic sobre Dalí, amb guió de Paige Cameron. “Aquest és l'únic projecte cinematogràfic sobre Dalí previst actualment.”
Sobre la proposta de l'Ajuntament de Figueres per tal que la fundació traslladi la seva zona de pàrquing perquè els grups de turistes visitin tot el centre de la ciutat i no només el Teatre-Museu Dalí, Peñuelas va dir que tot just n'havien començat a parlar i que “no hi ha incompatibilitat d'interessos”, però també va indicar: “Si l'aparcament és massa lluny, pot provocar incomoditats als nostres usuaris, sobretot a la gent gran, i això podria fer que els operadors turístics acabessin descartant l'excursió a Figueres.”
