DE. CARA. A. LA. GALERIA
JAUME VIDAL
Inventant nous estímuls
La galeria Antoni Pinyol de Reus va crear el concurs Telax, que ha nodrit de nous talents la sala
Antoni Pinyol (Reus, 1949) és arquitecte, però vocacionalment galerista, malgrat que ho va descobrir de manera gairebé anecdòtica. Tot va començar en una visita a una exposició artística a l'espai de la Torre Vella, a Salou. La dona de l'artista, la Teresa Xaus, el va veure tan capficat amb l'obra que es va adreçar a ell. Hi va haver connexió i xerrant, xerrant va sortir la idea de crear una galeria. L'espai va ser una casa que van transformar en espai artístic. I així, el 1992 va obrir al carrer Doctor Vilaseca de Reus la galeria Telax –el nom xalet, llegit de dreta a esquerra–. El mateix nom amb el qual anomenarien els premis Telax, una de les activitats identificatives de la galeria.
La galeria va ser a la mateixa ubicació fins que Antoni Pinyol, deu anys després de la creació de la sala, va decidir baixar al centre de Reus i es va instal·lar a la casa pairal de la família, on encara hi és (Vidre, 11. Reus). Aprofitant aquest canvi, i recollint els corrents de l'època, va decidir posar el seu nom a la galeria.
El concurs Telax ha estat una de les iniciatives de la galeria que han marcat un cert rumb de la sala. “La idea era tenir la possibilitat de descobrir nous talents que alimentessin l'oferta de la galeria”, explica Antoni Pinyol. El concurs se celebra des de fa 21 anys i el mecanisme consisteix en la celebració d'una mostra amb tots els participants i una altra exposició amb el guanyador. “Hem fet apostes i molts dels que van començar amb nosaltres s'han fet un nom com ara Jordi Abelló o Lluís Barba”, explica Pinyol. Precisament, Barba ha participat com a artista contemporani en l'Any Fortuny. Fa poc, la galeria va presentar una reinterpretació del quadre de Fortuny La vicaria en què els personatges tradicionals eren substituïts per rèpliques modernes.
A més de la línia del premi, la galeria Antoni Pinyol ha volgut obrir l'establiment al món virtual. Sense negar el paper de seducció que té el tracte directe i reivindicant-lo, la sala d'art té en marxa una plana web anomenada Merkart on hi té penjades prop de mil obres. A més d'obrir mercats internacionals, Merkart dóna sentit a la celebració del concurs en abastir el fons artístic de la sala. “És el que hem de fer els galeristes: obrir-nos al món. No fa gaire vaig fer una venda per internet d'un client japonès”, explica Antoni Pinyol.
“Les subvencions creen malalties”
Miró o Picasso?
Miró.
Un segle de la història de l'art?
El segle XXI.
Un poeta?
Bartrina.
Un músic?
Mozart.
La seva obra d'art més estimada?
‘El jardí de les delícies', del Bosch.
Una obra que mai no es vendria?
Una peça meva, una geometria que vaig fer quan estudiava arquitectura.
Una ciutat que representa l'art?
Nova York.
L'art s'ha de subvencionar?
No, les subvencions creen malalties.
Per què la gent hauria de comprar art?
És una necessitat. Si la tens, endavant, si no, no passa res.
Com seria el món sense l'art?
Molt avorrit.
