Concert accidentat a Sitges
La producció catalana ‘Grand piano' obre el Festival de Cinema Fantàstic amb Elijah Wood com a gran estrella
“La fama és més perillosa quan arriba de sobte”, opina l'intèrpret d'‘El senyor
dels anells'
La por escènica i la fama són dos conceptes sovint associats a la feina d'actor que se situen al centre de la trama de Grand piano, la producció catalana que va inaugurar ahir el Festival de Sitges. Elijah Wood ha estat el primer gran protagonista del certamen, i també du el pes d'una història dirigida per l'alacantí Eugenio Mira, que ja ha portat a Sitges els seus treballs anteriors, The birthday i Agnosia.
Grand piano ens presenta un famós pianista que arriba a Chicago, molt nerviós, per oferir un concert després de cinc anys sense actuar. Un cop a l'escenari, en plena actuació, és amenaçat per un franctirador. De fama i de por escènica, Elijah Wood en té coneixements de primera mà. “Jo no tinc realment por escènica –va explicar davant d'un petit grup de periodistes–, però de vegades em poso nerviós quan he da parlar o actuar davant molta gent. No s'hi pot fer res, has de tirar endavant. Però quan comences a fer-ho, els nervis et passen.”
El pianista que interpreta i la seva dona són molt famosos, i quan li pregunten si està d'acord amb John Cusack, per qui “la fama és el pitjor que li pot passar a un actor”, se li escapa una rialla de Frodo. “La fama no ha de ser l'objectiu d'un actor –opina–; si és així, pot tenir aspectes molt negatius, com el de perdre la intimitat.” I afegeix: “Jo no em considero un actor famós. Ni tan sols l'èxit d'El senyor dels anells em va canviar la vida: podia seguir passejant pels carrers sense que la gent em reconegués. A més, la fama em va arribar de manera molt progressiva, des dels vuit anys, quan vaig començar a actuar. És més perillosa quan arriba de sobte.”
La pel·lícula es va rodar a Terrassa, al Parc Audiovisual de Catalunya, i Eliajah Wood va viure aquí uns mesos. “Vaig anar a veure un partit del Barça al Camp Nou, m'agraden molt els bons restaurants i passejava molt per Gràcia”, va explicar. O sigui, que si algú, caminant pel barri barceloní, va tenir un déjà vu amb ecos de la Terra Mitjana, no s'equivocava: era l'intèrpret del més famós dels hòbbits de la comarca.
Un gènere que es mou
L'any passat, Elijah Wood també va ser a Sitges amb Maniac, pel·lícula en què encarnava un assassí en sèrie. Lluny d'encasellar-se, l'actor nord-americà nascut a Iowa el 1981 ha tocat variants ben diferents del gènere. “El fantàstic és un gènere molt ampli –comenta–, i gairebé tot el cinema que es pot veure a les sales comercials ho és. Moltes innovacions que arriben al cinema provenen del fantàstic, i fins i tot grans pel·lícules comercials com Guerra mundial Z en formen part.”
Grand piano ha estat produïda per Adrián Guerra i Rodrigo Cortés (responsables de Buried i Luces rojas) i representa un model de producció que es consolida a Catalunya: cinema rodat en anglès, amb estrelles anglosaxones i vocació d'arribar al públic internacional.
