cultura

Crítica

teatre

Tendre ‘Titanic'

Sovint, les obres sobre la depressió americana que es trien per ser estrenades a la Catalunya del segle XXI ressonen lluny. Va ser el cas
de La rosa tatuada (TNC, 2014), però no, en canvi, de La mort del viatjant (2009). Sovint, si es
fan dramatúrgies sobre aquests autors provant de carregar les tintes sobre algun dels seus capítols més foscos (Tennessee, Romea 2006) no s'aconsegueix equilibrar el to i apareix com un esperpent difícil d'interpretar. Oriol Tarrasón ha estat molt agosarat amb el seu patchwork de rèpliques d'autors (teatre, novel·la, música, poesia...) que ha engiponat personatges en blanc fins a dotar-los d'una personalitat complexa, contradictòria, humana. El resultat és esplèndid: Titanic de perdedors.

La producció reuneix els actors de Les Antonietes i els de la Kompanyia Lliure. La sintonia és total. Tots entren bé en aquest espai perdut, enmig del desert que recull personatges perdedors, amb alguns brins de somni o de cinisme lúcid. La no-acció (en si no passa gaire res real, simplement protagonistes que es busquen i es troben d'una manera idealitzada) es transforma en un moment de catarsi. Tot és possible i meravellós, i tot s'esvaeix en un instant. Com un núvol, com una fantasia, com un somni. Personatges, construïts amb un parell de monòlegs i molta intuïció, aguanten coherents a escena, en un quadre bastant estàtic en què el focus d'atenció es pot perdre per moments, cosa que permet decidir observar el no-temps d'algun personatge. I no hi ha cap actor perdut. Tots els intèrprets són dins. I, quan en un monòleg, s'encaren al públic és quan el text que retrata les víctimes del crac del 29 americà ressonen poderoses i actuals: com la denúncia que les persones menys influents reben el càstig i la desídia dels poderosos que acaparen i no deixen respirar. I l'estat no hi intervé; és còmplice de l'abús. És un discurs càndid, bonista, però que suggereix l'esperit de revolta. Al final, però, aquests lluitadors cansats decidiran rendir-se i que el progrés passi per sobre, sense oportunitat de revolta.

Somni americà
Director i dramatúrgia: Oriol Tarrasón
Intèrprets: Pep Ambròs, Laura Aubert, Paula Blanco, Javier Beltrán, Annabel Castan, Mireia Illamola, Pol López, Arnau Puig, Bernat Quintana, Mima Riera, David Verdaguer
Divendres, 30 de gener (fins a l'1 de març), al Lliure de Gràcia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona
Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona

Minyons de Terrassa mostren el nou local de Cal Reig durant la Fira Modernista

TERRASSA
música

Classe B i Jost Jou guanyen la secció Talent Gironí del festival Strenes

girona

Injecció de 13 milions pels dos nous platós al Parc Audiovisual el 2026

TERRASSA
Cultura

Nik West, Paquito D’Rivera i Vincen Garcia, caps de cartell la Mostra de Jazz de Tortosa

Tortosa
CINEMA

Isona Passola rebrà el premi Montserrat Carulla del FIC-CAT

Roda de Berà
llibre

Pere Portabella, reflectit en els seus escrits

barcelona