Estendre els draps bruts de la política impúdica

Jorge-Yamam Serrano s'ha atrevit a recrear una gravació que el jutge no permet difondre, tot i el seu evident interès social. És un teatre document molt més informal (tot i que igual de revelador) que el que ha servit per construir el Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas. En aquella ocasió era la declaració que Bárcenas fa al jutge Ruz confessant la veracitat dels comptes B del Partit Popular publicats per El País, unes setmanes abans. El director ha fet una dramatúrgia a partir de les prop de tres hores de gravació d'un dinar entre Alícia Sánchez-Camacho i l'examant de Jordi Pujol Ferrussola, Vicky Álvarez. Es revela una política impúdica.

El to de la conversa no permet la formalitat de la declaració de Bárcenas. Per això, el to obliga a la comèdia. Es flirteja amb la caricatura, procurant buscar la semblança física i de comportament de les dues dones, però revelant la baixesa moral, l'egoisme i la necessitat de venjar-se i d'utilitzar aquesta informació per afeblir el contrincant polític.

La dramatúrgia circula per altres perillosos viaranys. Com és el cas d'evitar que l'espectador es col·lapsi amb tanta informació; que l'empatia als personatges acabi redimint la que es vol erigir com a la instigadora de tot plegat; que la narració no perdi el ritme; que s'eviti cap denúncia al jutjat; que la veritat sigui prou ben representada per retratar aquestes dues dones... I és que la veritat de la gravació no ha de ser exactament la veritat. Perquè en la narració de les dues dones hi cap la mentida, l'excés (i, és clar, un micròfon!) i, en aquell dinar informal, no calen proves que ho sostinguin.