Cultura

Tornar on va començar

Manolo García i Quimi Portet editen una capsa amb els fruits del seu recent retrobament en un estudi: noves gravacions de Rápidos, Burros i El Último de la Fila

“Hem aprofitat pulsions purament amateurs, com ara tocar tots junts”, diu Portet

“Ja ho veus, torno on vaig començar”, cantaven El Último de la Fila a Llanto de pasión. Tornar allà on van començar és precisament el que han fet Manolo García i Quimi Portet, que driblen l'anhelada reunificació del grup amb Historia de una banda (Autobiografía sónica), un festí en forma de capsa amb cinc CD. El llançament inclou dos discos en directe gravats l'any 1995 durant l'última gira del grup, el primer disc remasteritzat de Los Rápidos, el seu grup anterior, i els fruits del seu retrobament, aquest estiu, als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós: Piensos Luegoexisto, nou disc de Los Rápidos, amb cançons d'estrena i la participació, a més d'ells, de Lluís Visiers (bateria), Antonio Fidel (baix i guitarra), Esteban Martín Hirschfeld (teclats) i Josep Lluís Pérez (guitarres); Kloruro Sódiko, amb nous enregistraments d'onze temes de Los Burros, el tercer dels projectes que García i Portet han compartit, i tres cançons d'El Último en versió 2015: Aviones plateados, Sara i la citada Llanto de pasión. El lot es completa amb un llibre de 60 pàgines amb fotografies, lletres i articles.

“Un dia, menjant arròs amb en Manolo, la qual cosa fem periòdicament, li vaig dir de fer un disc barat amb Los Burros i Los Rápidos. Ens en vam anar i me'n vaig oblidar, però en Manolo, que és un home més d'acció –i jo sóc més místic–, va començar a trucar a tothom”, explica Portet en un vídeo promocional realitzat després d'haver decidit no concedir entrevistes per donar suport al llançament.

De tot el material, el segon disc de Los Rápidos és –segons confessen– el que s'ha fet de manera més “distesa”. “Vam tenir un cert èxit amb El Último, però no es pot oblidar que vam fracassar dos cops –recorda Portet–. El segon disc de Los Rápidos no el va voler la companyia discogràfica, tot i que tenia cançons magnífiques. Ara, de tot el material que hi ha en aquesta capsa, és el que hem fet amb menys pressió, ja que pots fracassar una tercera vegada i ningú no es queixarà. Hem aprofitat pulsions purament amateurs, com ara tocar tots junts i no editar gaire...”.

Els dos CD en directe, per la seva part, constitueixen, disset anys després de la dissolució del grup, el primer disc en directe d'El Último de la Fila. “Ho vam gravar [11 concerts en multipistes, emmagatzemats tot aquest temps al garatge de Portet] perquè, d'alguna manera, sabíem que aquella seria l'última gira”, admet García.

I, és clar, la pregunta del milió. És aquesta capsa un primer pas per a un hipotètic nou disc d'El Último? “No es pot dir mai que no”, diu García. “Però tinc molt respecte al que va significar El Último de la Fila i fer-ho seria una mica un sacrilegi.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.