Més aire per al MNAC
El museu exposarà Picasso en diàleg amb les obres del romànic i té previstes mostres de Lluïsa Vidal i Ismael Smith
El conseller Santi Vila diu que en breu es podria desencallar l'ampliació
del museu
Més aire per al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Si més no, aquesta és la impressió sobre el moment actual del museu que els seus responsables van transmetre ahir en la presentació de
la programació per a l'any 2016, que disposa d'una miqueta més de pressupost per a activitats que l'any passat (1.100.000 euros, 400.000 euros més).
Aquesta diferència ha donat un respir a la institució, que des de l'inici de
la crisi nota especialment les retallades pressupostàries, i ha permès que es pugui estar treballant a hores d'ara com ho hauria de fer qualsevol museu
del món, sobretot de la categoria del MNAC. “Estem preparant exposicions amb molta més anticipació. Estem començant a tenir un ritme normal”, va dir el director del museu, Pepe Serra.
El petit augment pressupostari i la sensació de treballar amb més lleugeresa s'ha notat veritablement en la llista d'exposicions previstes per a enguany, amb exemples tan representatius com l'exposició de Picasso, amb 40 obres procedents del museu parisenc del pintor que dialogaran in situ amb les obres romàniques del museu, prevista per al novembre. Però Serra va insistir que el MNAC “no ambiciona organitzar exposicions que portin moltes cues ni exposicions espectacle”. Sí que, en canvi, es volen reforçar les col·laboracions internacionals.
El programa del 2016 no oblida una línia que el museu ha iniciat recentment: redescobrir en monografies “artistes de la col·lecció permanent que han quedat fora del cànon”, va explicar el cap
de col·leccions del museu, Juan José Lahuerta. Ja s'ha fet amb Josep Tapiró, amb Carles Casagemas i amb l'actual mostra de Xavier Gosé, però al setembre serà el torn de Lluïsa Vidal (1876-1918), pintora modernista, “l'única dona de l'Estat espanyol que va viure de la pintura a l'època i l'única que va exposar a Els Quatre Gats”. “La prova del seu nivell
és que moltes obres seves s'han signat com a Casas per falsificar el pintor”, hi va afegir Lahuerta.
I si Lluïsa Vidal ha estat marginada de la història oficial pel fet de ser dona, l'escultor i dibuixant Ismael Smith (1886-1972) ho ha estat pel fet de ser heterodox, extravagant i anar sempre als límits de les tendències de la seva època, del classicisme al noucentisme. Smith, la mostra del qual arribarà
al desembre, va passar la major part de la seva vida als Estats Units, cosa que també ha contribuït que hagi caigut en l'oblit.
Ben aviat, a mitjan març, s'exposaran les 20 obres, del romànic al Renaixement, de la col·lecció d'Antonio Gallardo Ballart, que han ingressat recentment al museu. I
al juny arribarà, després d'haver passat pel Prado i pel Museu de Belles Arts de Bilbao, l'exposició de Luis de Morales (1510-1586).
A més de l'esmentada exposició de Picasso, a
les sales permanents del MNAC s'integrarà una petita mostra sobre les ombres xineses creades per Ramon Casas per a Els Quatre Gats, en el marc
de la celebració de l'Any Casas. Aquesta activitat s'afegeix a l'exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada, que el MNAC coorganitza amb el Museu Maricel de Sitges i que és un dels actes centrals de la commemoració del 150è aniversari del naixement del pintor. També a les sales d'art modern del museu, s'instal·larà a partir de l'estiu una mostra de la fotògrafa alemanya Marianne Breslauer.
Més enllà del 2016, i com a prova de la seguretat amb què treballa ara el museu pel que fa al futur, Serra i Lahuerta es van aventurar a anunciar algunes de les mostres més destacades per als pròxims dos anys. El 2017, per exemple, es farà una mostra del pintor Pere Torné Esquius i una altra sobre el concepte de revolta.
Per al 2018, s'han deixat l'esperada exposició sobre Gala, coorganitzada amb la Fundació Dalí de Figueres; una exposició sobre el moviment d'Arts & Crafts, i la d'Annibale Carracci, en col·laboració amb el Prado.
D'altra banda, la nova presentació de la col·lecció de Renaixement i barroc, prevista per a enguany, s'obrirà el dia de Sant Jordi del 2017. El retard respon només a qüestions logístiques, va dir Serra.
El nou conseller de Cultura, Santi Vila, que va voler participar en l'última part de la presentació, va donar tot el seu suport “a l'estendard de les grans infraestructures culturals del país”. En aquest sentit, Vila va anunciar que “hi ha bona sintonia amb l'Ajuntament i converses discretes” per afrontar l'ampliació del museu en un dels pavellons de la Fira a Montjuïc, perquè “és necessari que el MNAC expliqui bé l'art de la segona meitat del segle XX”.
Una solució acordada amb Sixena
Santi Vila es va mostrar ahir optimista amb relació al litigi entre Aragó i Catalunya sobre els béns i les pintures del monestir de Sixena. “Potser sóc ingenu, però estic convençut que es pot arribar a una solució acordada entre les dues parts. Si asserenem els ànims a tot arreu, hi ha
un espai possible per a la solució fora dels jutjats”, va afegir Santi Vila.
Més enllà de la declaració d'intencions, el conseller va anunciar que aquesta setmana hi haurà “reunions al més alt nivell” entre els executius català i aragonès per afrontar aquest conflicte, encara que ja hi ha hagut trobades en l'àmbit sectorial. Vila està convençut que es pot arribar a una solució que acontenti les dues parts, encara que reconeix que, a causa del delicat estat de conservació de les pintures murals del monestir, “és més difícil que es puguin moure del MNAC”. En canvi, es podria arribar a una solució més salomònica en el cas dels objectes.
Vila compareixerà avui per primer cop com a conseller de Cultura al Parlament.
