Patrimoni

Sant Feliu de Guíxols

Més memòria de la guerra civil

L’Arxiu Municipal troba algunes imatges del fons de la Guerra Civil de l’exalcalde franquista Vicenç Gandol entre els papers dipositats pels hereus de l’historiador Lluís Esteva i Cruañas

Contenen anotacions al revers

Les guerres, aquests dies que el conflicte per la invasió russa a Ucraïna ens arriba per múltiples canals, són moments que vindria de gust oblidar. Però que un cop han passat convé recordar per no ensopegar altre cop amb la mateixa pedra. De la Guerra Civil Espanyola, el material gràfic que es conserva és molt més reduït, segurament, que el que s’està generant aquests dies a Ucraïna en qüestió d’hores. I a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, que bevia sobretot del material, parcial, que el primer alcalde franquista, Vicenç Gandol, havia acumulat en uns quants centenars d’imatges, ara n’han rescatat set més d’inèdites. Estaven traspaperades dins del fons de l’historiador Lluís Esteva i Cruañas, ara en curs de digitalització després de ser dipositat pels seus hereus, i culminen la feina d’inventari que Àngel Jiménez va fer dècades enrere del fons Gandol.

Les imatges descobertes ara per l’arxiver Josep Auladell presenten vistes de tres edificis requisats: el Garatge Central, de la placeta de Sant Joan; la Casa de la Campana, a la rambla del Portalet, i un magatzem, possiblement del port, amb milicians al seu davant. També hi ha una imatge d’una pintada contra un desertor, una vista del carrer Major a l’inici de la retirada republicana, un retrat de la placa del carrer Francesc Macià, ara carrer Major, i una vista general de Sant Feliu des del Molí de Vent, on es veu un hidroavió dels sollevats al cel de la ciutat.

Una particularitat d’aquestes fotografies són les anotacions que l’autor escrivia al revers, que aporten una informació vital sobre les imatges. Així, en molts casos, Vicenç Gandol feia constar que la imatge havia estat presa “en plena alarma” o bé amb “la gent als refugis”, detalls que expliquen que en una gran part d’aquestes fotografies no hi apareguin persones. El fotògraf aprofitava els moments de solitud provocats per les alarmes per fer una feina que, en un entorn de guerra, podia portar-li problemes si les hagués retratat obertament.

Altres imatges també presenten informació important al seu revers, com ara la fotografia de l’hidroavió sobre Sant Feliu feta, segons Gandol, a les “7 matí - després d’una bomba aèria sobre els banys de Sant Elm” (sic).

La directora de l’arxiu guixolenc, Maria Àngels Suquet, admet que no saben què feien aquelles imatges de Gandol entre els papers d’Esteva, que sempre va ser un historiador astut. Podria tractar-se d’un simple descuit. A tots ens ha passat de deixar un llibre i no veure’l mai més, i a l’inrevés. O bé per documentar que Gandol, que després va ser distingit com a alcalde i prou ben tractat pel règim per modernitzar el passeig i altres obres, acumulava proves de col·lectivitzacions o l’assenyalament de persones per part dels republicans, i sabia quan hi hauria bombardejos. La imatge de la retirada de les tropes i milicians republicans i anarquistes, per comptes de carrers deserts, està tirada d’amagatotis des del seu balcó al carrer Major. Però, fos com fos, no n’hi ha cap altra i avui tenen un valor històric insubstituïble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia