Música

CULTURA

Henri Tachan i els seus “cent mil diumenges”

El cantant i músic francès, que el 1966 va ser un dels primers artistes estrangers a gravar un disc en català, va morir diumenge als 83 anys deixant com a llegat l’himne que va versionar Ramon Muntaner

Per als seguidors i arqueòlegs de la cançó catalana, un dels discs –en aquest cas un EP– més preuats és el que va gravar el 1965 el cantant francès Henri Tachan sota el senzill títol Canta en català. El compositor, que va morir diumenge als 83 anys, va gravar quatre cançons: Les dones, Els gossos que seguien els enterraments, Els vagons de segona classe i la més coneguda, Els cent mil diumenges. Per a un artista que es començava a obrir camí en un món, el de la cançó francesa d’autor amb gran competència, la idea de gravar en català –amb un accent que el delata però que fa més meritori el seu gest–semblava del tot extemporània, però l’acabaria convertint, en certa manera, en tot un heroi al nostre país.

Com el llegendari Charles Aznavour, Tachan també era d’origen armeni i no tenia relacions directes amb la Catalunya del Nord. Havia nascut a Moulins, al departament d’Alvèrnia-Roine-Alps, i durant un temps es va instal·lar al Quebec, on també va treballar de cambrer. De jove, a París, havia estudiat en una escola d’hostaleria i també havia començat una feina al Ritz.

Al Quebec va conèixer Jacques Brel, que el va ajudar en els seus inicis. Segons escrivia Joaquim Vilarnau a l’Enderrock, la proposta de gravar algunes cançons en català va ser d’un amic comú, el productor Alain Milhaud, que posteriorment es faria famós treballant amb grups com Los Bravos i Los Canarios. Milhaud, que va viure a Barcelona molts anys, va intentar desenvolupar una òpera amb Oriol Regàs, Salvador Dalí i Manuel Vázquez Montalbán.

Tachan passaria a la història de la música catalana gairebé involuntàriament per la seva peça Els cent mil diumenges, que sempre es va donar per fet que era un poema i no una cançó original. La “culpa” la van compartir Joan Argenté i Ramon Muntaner, que en van fer una magnífica versió pròpia amb un nou títol, el més popular El ball dels cent mil diumenges. Muntaner li va posar la seva pròpia música i el va gravar per al disc Cançons de carrer (1975). El 2018 en l’homenatge a Ramon Muntaner organitzat per Joan Isaac el tema el va interpretar Rusó Sala.

Abans de publicar l’EP de les seves cançons en català, Tachan havia gravat el mateix tema en francès, Les cent mille dimanches, però amb una melodia i un tractament musical radicalment diferent al de Muntaner. Els seus millors anys van ser els setanta, amb concerts a l’Olympia i al Théãtre de la Ville com a cap de cartell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia