Altres

RAMON MANENT

FOTÒGRAF

“La fotografia ha de tenir la capacitat d’emocionar”

“La tecnologia ha permès que es democratitzés la captació d’imatges”

“Darrere de cada fotografia, hi ha una història”

Català-Roca em va repetir que arxivés el meu treball. Ara tinc un fons de més de 300.000 imatges
El repte professional més gran ha estat l’encàrrec per fer l’exposició de Les Santes 2013

Ramon Manent (Mataró, 1948) és especialista en fotografia d’art, sobretot en l’obra de Gaudí, i en reportatge antropològic, amb una dilatada relació amb l’editorial Destino.

Quan coneix Francesc Català-Roca?
El tenia present gràcies a la seva esplèndida obra des de feia temps, però un dia de principis dels anys setanta me’l vaig trobar a la plaça Gran de Mataró. Em vaig presentar i a partir de llavors ens vam fer molt amics.
Personalment i professionalment.
Era un gran home que sabia donar molt bons consells. En el meu cas, em va repetir sovint que arxivés i documentés el meu treball, perquè en aquells temps els fotògrafs no ho feien i molt de material quedava sense classificar i es podia arribar a perdre.
Li va fer cas.
Sí. Primer, a través de fitxes manuscrites i, des de fa un temps, informàticament. Ara puc mostrar un fons que supera les 300.000 imatges. Em facilita moltíssim la recerca d’algun àmbit que no estic segur d’haver fotografiat. Malauradament, molts dels arxius de vell han quedat desclassificats i s’ha perdut molta informació, en alguns casos irrecuperable.
S’ha trobat amb algun personatge que no volgués ser fotografiat?
Vaig tenir dificultats amb Mercè Rodoreda, a qui havia de fotografiar per encàrrec de l’editorial. Primer, s’hi va negar de ple, però quan li vaig comentar que si no li feia les fotos no em pagarien, va cedir a mitges i va acceptar posar, però només de perfil.
En un moment en què la tecnologia permet a tothom, en sàpiga o no, fer fotografies, quin sentit té?
Hi ha hagut una gran democratització de la captació d’imatges. Molta gent que volia captar la realitat no tenia els mitjans per fer-ho, i ara aquesta dificultat s’ha esvaït. El sentit és el mateix de sempre.
El mòbil et fa fotògraf, doncs?
El mòbil no deixa de ser un instrument. Jo avui mateix he fet amb el mòbil dues fotos de la plaça de Cuba extraordinàries pel que fa a la llum. Però jo ja sabia que a una hora concreta tindria la llum perfecta perquè em sortissin així. L’instrument no substitueix la tècnica.
I en el debat sobre si la fotografia s’està perdent o està millorant, cap a on es decanta?
Estic convençut que està guanyant. La fotografia permet captar i guardar l’instant, el moment efímer, i en aquest sentit els mitjans actuals perquè això es pugui fer més ràpid i amb més precisió són evidents.
Si n’hagués de triar una, quina seria?
M’ho poses molt difícil. Darrere de cada foto hi ha una història i a vegades no reflecteix ni la satisfacció d’haver-la aconseguit ni les dificultats per poder-la fer. Com a exemple, les de les barraques de Can Tunis, que em van exigir una certa valentia per poder-hi entrar.
La del capellà amb escopeta té moltes lectures...
És el que dèiem de captar l’instant precís. Estava fent fotografies a Mirambell, al Maestrat aragonès, l’any 1969, i passejant pels carrers em vaig trobar de sobte al davant d’aquell home amb sotana. Ni m’ho vaig pensar i vaig prémer el botó. Cal deixar clar que el capellà venia de caçar ocellets [riu].
Quin és el repte més gran que ha hagut d’afrontar?
Quan em van demanar que fes l’exposició de Les Santes del 2013. Un encàrrec que omple de joia un mataroní, però que representa un gran compromís. Hi vaig combinar grans teles, formats menors i pantalles per mostrar la festa des de dins. Per la mostra de l’Ateneu, hi van passar 9.000 persones. Crec que ho vaig fer força bé [riu].
La fotografia és art?
Em permeto manllevar les paraules d’Antoni Vila Casas, mort ara fa poc, que m’explicava que sovint la raó que el feia comprar un quadre era la capacitat d’emocionar-lo. Per a mi la fotografia ha de tenir aquesta capacitat. I he tingut l’immens plaer de comprovar-ho amb algun visitant que s’ha aturat davant una fotografia meva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia