Arts escèniques

Crítica

Mordaç ganivetada kantiana

Victòria Szpunberg gasta una ironia que ensopega amb la tecnologia i la burocràcia i que denota prou intel·ligència per treure un somriure a les situacions que posarien, a tot mortal, de mala llet. L’autora, que sent debilitat per la filosofia, l’ha posada al microscopi de l’escena per contrastar el concepte de l’imperatiu categòric de Kant. El posa a prova amb una fulla de ganivet robada. La filosofia és directa i dura en la seva aplicació. Com un punyaI, ara Àgata Roca es converteix en la professora associada d’ètica de la universitat que arriba al límit i viu una particular crisi filosòfica.

La professora (Roca desborda naturalitat de les T de Teatre en la interpretació) proposa interpel·lar Kant a través d’El procés de Kafka. En la seva peripècia particular arrossega pel pedregar l’imperatiu categòric en cada topada amb els homes de caverna (siguin psiquiatres, catedràtics o cambrers interpretats per un camaleònic i afinat Xavier Sáez). Hi ha Kant i la tragèdia d’una antiheroïna que sembla que perd cada una de les partides, tot i que té millors cartes, però el privilegi patriarcal l’aclapara... (sempre?). Szpunberg signa una de les seves peces més divertides, sense deixar d’abordar temes quotidians i pensaments profunds.

El dol per la mort del seu pare es va convertir en una intensa i surrealista El pes d’un cos (TNC, 2023). Ara la seva recerca per trobar un pis de lloguer, la inestabilitat de les professores associades universitàries, la invisibilitat a partir de la maduresa són arguments que han donat aire a aquesta comèdia. Un ganivet de notables dimensions, d’un acer inoxidable lluent, emergeix com la sortida a una vida que, fins llavors, ha estat previsible, ordenada, disciplinada, i que, ara, potser s’esbrava.

El muntatge succeeix en un continu canvi d’espais. Judit Colomer ha fet una escenografia de plans que, com uns paravents, transforma l’acció. Tot es va desmanegant, augmentant la velocitat cap al final. Cada cop apropant-se més ràpid a un final contundent que deixa obert si la professora associada dimiteix com a deixeble de Kant. O no.

L’imperatiu categòric
Autoria i direcció: Victòria Szpunberg Int.: Àgata Roca, Xavi Sáez
Lliure de Gràcia, 28 de febrer (fins al 4 de març)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

EQUIPAMENTS

Més de 110.000 persones participen en la Nit dels Museus

barcelona
Crítica

Manolo García, entre globus i exabruptes

FESTIVAL DE CANES

Paul Schrader i Richard Gere es retroben

CANES
Crítica

Concert kairològic

Festival de cinema

La crueltat de Yorgos Lanthimos torna a Canes

Canes
Quim Gibert
Ensenyant i autor del llibre “Allà d’allà”

“La llengua persistirà si estem disposats a mobilitzar-nos”

Banyoles
cultura

Vilassar de Dalt: aparador de la fotografia analògica fins al 18 de juny

Vilassar de Dalt
Cultura

Mor Gudrun Ure, actriu escocesa protagonista de la sèrie infantil ‘Super Gran’

Cultura

Mor la presentadora i actriu mexicana Verónica Toussaint