cultura

Crítica

música

Grans cançons, petits detalls

Lloyd Cole és un d'aquells escassos personatges del món del rock i el pop que, després d'haver tastat els més alts plaers de la fama i les vendes de discos multimilionàries –en la segona meitat dels vuitanta, quan això encara era possible, gràcies a un nou format que llavors semblava indestructible: el CD–, han sabut tornar a nivells més terrenals, sense complexos i amb una enorme capacitat de supervivència.

Dijous, Cole va fer a Sant Feliu de Guíxols la seva única parada a Catalunya. A l'escenari del Teatre Auditori, un plantejament escènic, més que senzill, gairebé ascètic: tres individus de mitjana edat amb un grapat de guitarres acústiques, banjos i mandolines. I res més. L'important eren les cançons: 26 temes propis que representaven totes les etapes de Lloyd Cole, des dels seus inicis amb The Commotions fins al seu últim disc, Broken record, passant per gairebé tots els seus treballs en solitari i el disc amb The Negatives, de l'any 2000. Cole va completar aquest extens repertori estructurat en dues parts –amb una pausa perquè la gent pogués sortir a fumar i a comprar discos, com va proposar Cole– amb un parell de temes de Tim Hardin (1941-1980), tot un clàssic del folk nord-americà. La tria d'aquestes dues cançons de Tim Hardin, Lady came from Baltimore i Reason to believe, mostra força clarament per quins camins musicals transita actualment Cole, lluny ja del pop energètic de The Commotions, tot i mantenir durant tota la seva llarga carrera algunes constants compositives i una notable capacitat com a autor de cançons per recordar i estimar.

Ben acompanyat per dos grans prestidigitadors dels instruments de corda, Matt Cullen i Mark Schwaber, Lloyd Cole va deixar anar ja al principi del concert el que probablement va ser el seu èxit més popular, Perfect skin, extreta del primer disc de The Commotions, Rattlesnakes (1984), del qual van sonar un total de cinc cançons: tantes com del seu últim disc, Broken record. Passat i present van conviure bé en un concert estrictament acústic farcit de grans cançons, de petits detalls, de sentit de l'humor –Cole va explicar, per exemple, la seva aventura per dinar a Sant Feliu en horaris intempestius, que va acabar a El Rey del Jamón– i de la humilitat que només llueixen els més grans.

Lloyd Cole
Intèrprets: Lloyd Cole, veu i guitarra; Matt Cullen, guitarra i banjo, i Mark Schwaber, guitarra i mandolina.
Dijous 21 de juliol, Teatre Auditori de Sant Feliu de Guíxols. 49è Festival Internacional de la Porta Ferrada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.