Cinema Critica

CRÍTICA

àNGEL qUINTANA

Història i realisme màgic

Salman Rushdie és conegut per haver estat objecte d'una fatwa per la publicació l'any 1988 d'Els versos satànics i haver-se convertit en una víctima de la llibertat d'expressió. Set anys abans, però, Rushdie va publicar la que és considerada la seva millor obra i un dels títols clau de la literatura postcolonial: Els fills de la mitjanit. A partir del relat en primera persona de Saleem Sinai, un nen nascut a la mitjanit del 15 d'agost de 1947 –data de la independència de l'Índia del poder britànic– s'articula un gran fresc en què s'intercala la gran història amb la ficció i amb algunes notes de realisme màgic. Rushdie sempre va negar-se a qualsevol adaptació del seu llibre al cinema, fins que, meravellat per l'univers de la cineasta canadenca d'origen indi Deepa Mehta –autora de Water i Fire–, va decidir vendre'n els drets. En els tractes de Rushdie hi havia la possibilitat de ser ell mateix el guionista de l'adaptació.

Un dels grans prejudicis que solen marcar les relacions entre cinema i literatura és la idea que la pel·lícula adaptada ha de ser més simple que la novel·la, perquè el cinema és un art popular per a un públic molt extens. La sensació que provoca l'adaptació de Deepa Mehta és que el seu treball es preocupa de trobar allò que podríem definir com una mena d'accessibilitat icònica que pugui ajudar l'espectador a afrontar el seguit d'històries que s'expliquen i poder entrar millor en el món de Rushdie. Aquesta accessibilitat es posa de manifest per la idea de fer una pel·lícula agradable visualment, i que generi les dosis d'amabilitat suficients perquè el públic pugui disfrutar de la seva història. El perill de l'operació no és el de la simplificació –no tant del contingut del relat, ja que tota adaptació és en principi una traïció– sinó el fet que l'adaptació acaba transformant-se més en una luxosa il·lustració que en la interpretació d'un text.

Del protagonista a tot un país

Els fills de la mitjanit parteix del moment del naixement del protagonista, l'any 1947, per fer un recorregut pels seus orígens familiars i expandir-se cap a la història de l'Índia, Bangladesh i Pakistan sota el poder colonial. L'entrellat narratiu parteix d'un seguit de dicotomies com la guerra i la pau, la riquesa i la pobresa o el naixement i la mort. Aquestes dicotomies van articulant un relat complex que constantment va del realisme històric cap a sortides que porten cap a un realisme màgic. Mentre la primera part del relat funciona de manera més o menys equilibrada, la segona part resulta més repetitiva. És cert que Els fills de la mitjanit enlluerna pel seu esforç de producció, per la interpretació acurada dels seus protagonistes, pel desig de sensibilitat posat en joc i per la recerca d'una certa dignitat, però, més enllà de la correcció formal i del bon embolcall, s'hi troba a faltar el pols d'una bona cineasta. Falten idees que puguin donar més força al relat i treure'l d'aquest efecte d'embolcall de luxe que domina tota la pel·lícula.

Els fills de la mitjanit
‘Midnight's children' Direcció: Deepa Mehta Interpretació: Satya Bhabha, Shahana Goswami, Rajat Kapoor, Seema Biswas, Shriya Saran Gènere: Drama País:Canadà - Gran Bretanya, 2012


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.