Economia

MEDI AMBIENT

El Pirineu serà més sec

Un estudi de finançament europeu preveu que el clima mediterrani sec arribi al Pirineu d’aquí a vint anys

Preveu tornar a la ramaderia extensiva per alliberar sòl agrícola amb cultius de consum humà

El Pirineu serà diferent d’aquí a vint anys. El rigor dels hiverns serà menor, els dies de gelada es reduiran dràsticament i els estius seran més llargs, calorosos i, especialment, secs.

El canvi climàtic afectarà significativament l’agricultura de l’Alt Pirineu i la Val d’Aran i farà penetrar el clima mediterrani sec cap a les valls més frescals d’una manera evidenten l’horitzó de l’any 2030 al 2050.

Ho afirma un estudi del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha realitzat un estudi en el marc del projecte Life MEDACC, amb la col·laboració de l’empresa l’Espigall, sobre l’adaptació al canvi climàtic del sector agrícola de l’Alt Pirineu i la Val d’Aran.

En l’estudi s’afirma que el clima mediterrani sec entrarà fins a les valls més fresques del Pirineu. Això canviaria l’economia de les comarques de muntanya, especialment l’agricultura. I no pas a millor. Segons l’estudi, si es disposés d’aigua il·limitada a totes les parcel·les agrícoles, les previsions climàtiques per al 2030-2050 permetrien augmentar la producció, sobretot a les comarques més fresques. Però no serà així. L’estudi assenyala que aquesta situació és del tot improbable, ja que l’aigua no és il·limitada i, amb la configuració actual dels regadius, l’impacte del canvi climàtic modificarà la distribució dels cultius, especialment a les zones de secà.

Actualment el sector agrícola suposa uns ingressos bruts al Pirineu de 84,3 milions d’euros, i en l’escenari del 2030 al 2050 hi haurà una reducció estimada d’ingressos del 8,9%. Per evitar aquest impacte negatiu, l’estudi recomana canviar els cultius, especialment, en aquelles zones on no podrà arribar l’aigua ni està previst que arribi el regadiu.

L’estudi, per tant, proposa la diversificació dels cultius en les zones de secà. En aquests espais, els cultius de tipologia mediterrània –com la vinya, l’olivera, i els cereals– i alguns fruiters de poques demandes hídriques seran els més afavorits. Per contra, en alguns cultius tradicionals del secà pirinenc, com ara la patata, hi haurà una forta regressió, o d’altres de nova implantació, com ara la pomera o la perera, hauran de fer-se un lloc als espais de regadiu i competir amb farratges, horta o d’altres productes que poden tenir més valor afegit.

També s’hi recomana l’augment de la pastura extensiva als prats alpins així com a les zones no agrícoles de les valls, per tal d’alliberar pressió sobre el sòl agrícola i invertir la tendència a l’emboscament i a la pèrdua de biodiversitat que aquest procés provoca.

Concretament, els signants de l’estudi aposten per la intensificació de la pastura extensiva en zones no agrícoles per tal d’alliberar un total de 26.103 hectàrees de superfície agrícola, que es podrien destinar a produccions per a l’alimentació humana en funció del màxim rendiment econòmic i del mínim consum d’aigua. Els ingressos bruts del sector agrícola, en aquest escenari, podrien arribar als 181,1 milions d’euros (78,3% corresponents a la part dels cultius enfocada a alimentació humana) en relació amb els 84,3 actuals o dels 76,7 previstos del 2030 al 2050 si no s’hi augmenta la superfície agrícola.

Haurien de ser cultius de secà. Segons l’estudi, els recursos hídrics de l’àmbit del Pirineu estan en regressió i, per tant, el potencial per crear noves zones de regadiu per diversificar l’agricultura és reduït.

L’estudi s’ha fet en el marc del projecte Live-MEDACC (Demonstration and validation of innovative methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area). És un projecte que agrupa diferents actors i institucions i es va posar en marxa l’any 2013 amb el finançament del Programa europeu LIFE+. L’objectiu és provar solucions que siguin innovadores i que estiguin orientades a adaptar els sistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic en l’àmbit mediterrani, i fer-les arribar a les institucions perquè les tinguin en consideració i les apliquin. A Catalunya, és una eina en el desplegament de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC 2013-2020).

El desplegament d’aquesta eina ja ha implicat la posada en marxa, de manera experimental, de diverses mesures d’adaptació en els àmbits de l’agricultura, en la gestió forestal i en la gestió de l’aigua. Aquestes mesures es dissenyen i s’avaluen amb la participació de diversos actors locals. Els resultats que s’esperen del projecte contribuiran a quantificar de quina manera l’adaptació pot reduir la vulnerabilitat dels sistemes naturals i de les activitats al canvi climàtic, i també quins són els costos econòmics i ambientals que s’associen si s’apliquen o no s’apliquen aquestes mesures.

LES XIFRES

8,9
per cent és la reducció
de la facturació bruta dels productes agrícoles al Pirineu del 2030 al 2050 si no s’hi actua.
26.103
hectàrees
de nous cultius són les que podrien destinar a produccions agrícoles de consum humà, segons l’estudi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia