Menys de la meitat de caixes i bancs en dotze anys

Tot i que a l’Estat espanyol el 87% de les transaccions encara es fan en efectiu, cada vegada hi ha menys oficines bancàries. De fet, el procés de reestructuració que van iniciar les entitats bancàries de l’Estat amb l’esclat de la crisi financera del 2008, lluny de reduir-se, s’ha accelerat, de tal manera que, de les 8.004 sucursals que hi havia a Catalunya el 2008, ara tan sols en queden 3.152. A la demarcació de Barcelona és on més oficines bancàries han tancat: s’ha passat de 5.723 a menys de la meitat, 2.186, fet que suposa una davallada de gairebé el 62%. Tarragona també n’ha perdut més del 60% i, de les 832 que tenia, tan sols en queden 327. També n’han perdut més de la meitat Girona, que ha passat de 859 a 354, i Lleida, que en conserva 285 de les 832 que tenia el 2008.

El tancament d’oficines i caixers deixa molts municipis, i, per tant, molts usuaris, sense accés als diners en efectiu, fet que suposa un problema, especialment per a les persones més grans o les que es troben en risc d’exclusió social. Concretament, arreu de l’Estat hi havia 4.196 municipis sense caixers el 2018 i 1,3 milions d’habitants sense accés als diners en efectiu. A Catalunya, això suposa un 3,4% de la població.

Però el tancament d’oficines no és només problema de municipis petits. La majoria de les oficines que tanquen darrerament estan situades en ciutats mitjanes o grans, que centralitzen les operacions en una oficina més gran. És el cas, per exemple, de CaixaBank, que en el seu pla estratègic preveu tancar 800 oficines entre el 2019 i el 2021, per integrar-les a les “oficines store”, amb horaris més amplis i més concentració de personal. De la mateixa manera, BBVA ha tancat fins a 160 oficines arreu de l’Estat aquest 2020.

Segons Francesc Cabana, historiador especialitzat en els bancs de Catalunya, les causes del tancament d’oficines bancàries són clares: d’una banda, ens trobem en un procés de digitalització de les operacions, però també del diner. I el procés no té marxa enrere. De l’altra, el tancament d’oficines suposa una reducció de despeses i permet millorar la rendibilitat. En molts casos, els diners que han estalviat es deriven en les absorcions de les caixes d’estalvis per part dels bancs que s’han anat produint els darrers anys. “Quan, per exemple, La Caixa va absorbir Caixa Girona, van haver de tancar les oficines properes i reduir-ne el personal”, posa d’exemple Cabana. El tancament d’oficines suposa un estalvi de l’estructura i també en sous.

Tanmateix, Cabana alerta del risc de la concentració del mercat financer en pocs bancs: “Podem arribar a una situació d’oligopoli”, adverteix, i hi afegeix que “això dona molt de poder a les entitats financeres”. Actualment, el 70% dels actius del mercat bancari de l’Estat són en mans dels cinc bancs més grans: Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell. A més, amb la desaparició de les caixes d’estalvis, se’n va perdre el retorn social al territori.

Amb tot, el procés de digitalització en què estan immerses les entitats financeres no té aturador. L’ús del mòbil com a mitjà de pagament, la popularitat de les aplicacions PayPal i Bizum i la irrupció de les fintech són tan sols una mostra que els bancs s’adapten a una societat cada vegada més digital. Cabana assenyala que s’està produint una “revolució en les operacions bancàries”. “Hi ha una tendència cap a la desaparició de l’efectiu”, assegura, que fa que els usuaris necessitin menys els caixers i puguin fer les transaccions amb targeta de crèdit o per internet. Això, per Cabana, és bo per a uns i altres: “Als clients els va bé perquè ho poden fer tot des de casa i els bancs necessiten menys personal i també poden prescindir dels caixers i es rebaixen les despeses.”

Aquest procés, tan vigent com indefugible, comporta un distanciament de la relació entre el client i el treballador del banc. “Abans, quan volies demanar un préstec al banc, el director de l’oficina et coneixia i te’l concedia si sabia que eres de fiar”, assegura Cabana, recordant el funcionament dels bancs de principis del segle XX. En canvi, ara, segons Cabana, la plantilla de les oficines s’ha reduït pràcticament un 50% i “la persona més ben valorada és l’informàtic”, ja que tot depèn d’ell.