Economia

Foment vol entesa institucional perquè tornin empreses

Alerta que, si no, es podrien perdre els lligams amb els centres de decisió i treball que es mantenen a Catalunya

La patronal Foment del Treball ha reclamat estabilitat política i seguretat jurídica en la legislatura que acaba de començar a Catalunya per afavorir el retorn de les empreses. “No pensem que hi hagi una data determinada. És un procés que com més aviat comencem, millor”, comenta el vicepresident coordinador de l’Institut d’Estudis Estratègics de la patronal, Jordi Alberich. I avisa que, a llarg termini, l’empresa que no torni podria perdre lligams a Catalunya i els centres de decisió i de treball s’aniran desplaçant cap a altres comunitats. Alberich considera que el context actual és “d’excepcional complexitat” i que la legislatura que acaba d’arrencar a Catalunya “és la més transcendental des de la recuperació de l’autonomia”.

“Les comunitats autònomes tenen un gran marge d’actuació”, defensa el dirigent de Foment, que vaticina que si s’aplica correctament l’autogovern algunes empreses aniran tornant cap a Catalunya “de manera natural”. “No deixa de ser una situació anòmala”, lamentava amb referència a l’escenari actual. Alberich ho va dir durant la presentació del primer informe de conjuntura del 2021, Entendre el moment. Aprofitar la recuperació. Evitar l’eufòria. Prioritats davant la nova legislatura a Catalunya.

En la mateixa línia, el director del gabinet de Presidència de Foment del Treball, Jordi Casas, va subratllar que “és important que el dia a dia del govern funcioni i que hi hagi certesa absoluta que hi ha seguretat jurídica”. “Si això no queda del tot clar, difícilment tornaran moltes empreses que voldrien tornar. La sospita que [la seguretat jurídica] no està consolidada és present”, va advertir.

LA FRASE

És important que el govern funcioni i que hi hagi certesa absoluta que hi ha seguretat jurídica
Jordi Casas
director del gabinet de presidència de foment

LA XIFRA

2.500
empreses van canviar la seu social després de l’1 d’octubre, segons el balanç de la Generalitat.

Més endeutament públic

El deute de les administracions públiques va marcar al maig un nou rècord, fins a arribar als 1,402 bilions d’euros, és a dir, un 11,4% interanual més, segons informava ahir el Banc d’Espanya. Aquesta xifra arriba després que a l’abril el deute baixés lleugerament fins als 1,389 bilions d’euros després d’una tendència creixent durant els darrers mesos de l’any passat. El saldo de deute de l’Estat es va elevar fins als 1,2 bilions d’euros, un 8,3% més, mentre que les altres unitats de l’administració estatal van ser de 56.000 milions d’euros, un 124,2% més que la dada del 2020. D’altra banda, el deute de les administracions de la Seguretat Social es va situar en els 85.000 milions d’euros, un 42,2% més que un any abans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Puig s’estrena a borsa amb una pujada superior al 4%

barcelona
economia

ERC, Comuns i la CUP es comprometen a convalidar la regulació dels lloguers de temporada

barcelona
Economia

El turisme internacional s’enfila fins als 3,3 milions el primer trimestre de 2024

Barcelona
CONFLICTE LABORAL

Els treballadors de Llansà en vaga reben el suport de transportistes de Roca

GIRONA
OCDE

L’OCDE eleva tres dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol

economia

Banc Sabadell puja a borsa mentre el País Valencià veu perillar la seva seu

barcelona
economia

Els llocs de treball al Vallès Oriental van a l’alça el primer trimestre de 2024

GRANOLLERS
estats units

La Fed no cedeix i manté els tipus en el seu nivell més alt dels darrers vint anys

barcelona
CONFLICTE LABORAL

La plantilla de Llansà talla la N-260 i manté la vaga en defensa dels acords

LLANÇÀ