Els empresaris del metall diuen prou

Els empresaris també es mobilitzen. Els del metall van reunir-se ahir al Palau de Congressos de Catalunya per dir prou a la mala situació que viuen, amb la seva viabilitat en perill. Per això, van firmar un decàleg de mesures a curt termini per salvar el sector que entregaran a les administracions.

Un miler de persones van assistir a l’acte organitzat per la Unió Metal·lúrgica de Catalunya (UMC) i al qual es van adherir 54 patronals del metall de tot el territori. El sector va comptar amb el suport de la patronal catalana Foment del Treball i l’espanyola CEOE, que van fer seves les reivindicacions dels empresaris metal·lúrgics.

El president de la UMC, Antoni Marsal, va obrir l’acte recordant “la importància estratègica del metall” pel seu pes en l’economia catalana: 20.000 empreses, 300.000 treballadors i el 25% del PIB. Tot i aquesta importància, el sector denuncia que “les institucions financeres estan acabant d’escanyar” les seves empreses i que les administracions no han donat resposta als seus problemes. Com a mostra, l’enquesta que ha fet la UMC entre 1.146 empreses: dues de cada tres preveuen una evolució negativa o molt negativa del seu negoci el 2009. Només un 4% preveuen una evolució positiva i la resta esperen un estancament. Respecte dels principals problemes de les empreses, el 86,9% coincideixen a assenyalar la caiguda de la demanda, mentre que un 46,2% ha assenyalat també la falta de flexibilitat laboral.

Urgència
Antoni Marsal va explicar que el sector “necessita ajuda de manera urgent”, sobretot en quatre àmbits: estimular el mercat de consum i el d’inversió; injectar liquiditat a les empreses; dotar les empreses de les eines adients per adaptar les seves estructures als cicles dels mercats, i impulsar la seva competitivitat a mig i llarg termini.

“Per tal de respondre a aquests objectius, reclamem deu mesures urgents de rescat”, va explicar. Entre aquestes, garantir el finançament de les empreses i que rebin avals públics. En aquest sentit, el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, va dir que “si els bancs tenen dificultats per donar liquiditat, el govern ha de baixar a l’arena i agafar el toro per les banyes”. El patró dels patrons va assegurar que “el 16% de les empreses no ha rebut el finançament que necessita. Això vol dir que entre 300.000 i 500.000 treballadors aniran a l’atur en els pròxims mesos [a l’Estat] si no s’arregla la situació”.

Pel que fa a la fiscalitat, les peticions anaven en la línia de la reducció d’impostos al consum i l’ajornament temporal dels pagaments d’impostos. “S’han de rebaixar les quotes de la Seguretat Social perquè penalitzen la creació d’ocupació”, va dir Díaz Ferrán.

El punt més espinós i que ha obert la polèmica amb els sindicats és el que fa referència als treballadors: la demanda de més flexibilitat laboral o, com va dir el president de Foment, Joan Rosell, “facilitar l’entrada i la sortida de treballadors”. Díaz Ferrán va anar més enllà i va assegurar que la manca de flexibilitat laboral posa en perill la sortida de la crisi.

Amb tot, el sector va voler acabar amb un missatge d’ànim i optimisme. “Al final del túnel hi ha d’haver llum. Per sortir ens hem de moure, però el problema és que encara no hem trobat la pedra filosofal”, va expressar Rosell.