Empreses

Les bèsties de foc revifen el negoci de Pirotècnia Catalana

En tres anys, l'aplicació de la normativa europea de seguretat i les retallades pressupostàries dels ajuntaments han fet que el nombre d'espectacles sigui de la meitat

El negoci pirotècnic queda retallat pels plans d'autocontrol obligatoris per a festes privades

Com a tants altres nanos, quan era petit, a Miquel Pujol els petards li feien “pànic”. Però el seu pare era comercial de pirotècnia i, a poc a poc, li va anar “picant el cuquet” del foc. Des del 1985, és un dels cinc fabricants de focs d'artifici de Catalunya. Vilanovins d'origen, la família Pujol va muntar l'empresa a Vimbodí i Poblet, donades les facilitats d'un Ajuntament per a una activitat que no sempre és benvinguda pels veïns. Les retallades pressupostàries dels ajuntaments, les restriccions legislatives de la Unió Europea i les importacions xineses han colpejat el negoci d'un sector amb una forta tradició a Catalunya.

A partir de l'abril, a Pirotècnia Catalana la feina augmenta, perquè el foc encara és un element imprescindible de les festes populars. La fàbrica va arribar a donar feina a 23 persones, però ara són 3 treballadors fixos. “A part del component de perill que s'hi associa -que no és més gran que el d'un camioner-, aquesta feina requereix el compromís de treballar dies festius quan la majoria fan vacances. La gent acaba plegant”, explica Pujol.

Des del transport fins a la fabricació, venda i realització d'espectacles, el sector està fortament reglamentat. “Sóc el primer que aposto per la seguretat. Hem perdut feines perquè considerava que les distàncies, per exemple, no eren les adients... però les normes cal adaptar-les a la realitat.” Pujol subratlla que l'accidentalitat en un correfoc no arriba ni a l'1% i “s'inclouen fins i tot les espurnes que afectin la vela d'un establiment”.

Nova normativa.

En aquest sentit, Pujol encara és molt crític amb la nova normativa europea de seguretat. Vigent des del 2010, fabricants i associacions de cultura popular s'hi van posar les mans al cap. “Es va fer amb la perspectiva dels països del nord, que van decidir que espectacles com els correfocs eren perillosos. Defensàvem la nostra cultura festiva i ens vam quedar sols.” Aquestes restriccions també han canviat el negoci, sobretot perquè exigeixen plans d'autocontrol pels espectacles. “Els ajuntaments ho van assumint, però els particulars que abans feien festes privades es tiren enrere quan els expliques que el pla li costarà entre 1.500 a 6.000 euros, que hi ha d'haver un contracte i que caldrà avisar els bombers...” Per tant, en els 3 últims anys, a Pirotècnia Catalana han vist com el centenar d'espectacles contractats anualment han quedat reduïts a la meitat.

La retallada del negoci tampoc es pot deslligar de la crisi general. Però malgrat que els ajuntaments gasten menys, els veïns continuen “esperant el castell de focs, perquè és aquell patiment que agrada i fa festa major”. L'experiència els permet “estirar el pressupost com un xiclet, amb coets més petits, i repartint d'una altra manera els més grossos i cars”.

Pirotècnia Catalana sempre ha estat una de les proveïdores de les nombroses colles de dimonis i diables catalanes. Ara en prioritza la relació, amb l'organització de jornades de demostració per a les colles. “El públic català i les colles estan formades en la cultura del foc i busquen la màxima qualitat, fiabilitat, personalització en el tracte i un preu raonable. I en això avantatgem els xinesos.” Amb fórmules pròpies per a la fabricació dels ingredients químics i la pólvora, dissenyen carretons, carcasses, candeles... com en l'encàrrec de la colla de diables de Llorenç del Penedès per celebrar el 25è aniversari. Del Sortidor Llorenç –que s'enlaira 8 metres– en van cremar 180 alhora, explica Pujol amb entusiasme. “Ens agrada que la gent s'ho passi bé. El foc és un toc de màgia.”

Facturació

400.000 €

Productes

300

Any de fundació

1985

L'empresa Pirotècnia Catalana dissenya, fabrica i comercialitza 52 tipus de productes propis en un catàleg de 300. L'activitat de l'empresa s'intensifica l'abril.

La Xina impulsa, la Xina ensorra

A mitjan anys 1990 va començar la importació xinesa de focs d'artifici, amb productes més barats fabricats amb normatives molt més laxes que les catalanes. “Com ara, nosaltres, sols els usem per complementar catàleg. Durant uns anys van ajudar a enriquir el sector però després l'han ensorrat.” Al Sant Joan passat es van vendre uns 10 milions de tones de coets xinesos. “Les traves a les importacions n'han disminuït la venda. I les fàbriques xineses s'estan quedant sense treballadors, que se'n van a la construcció.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.