Economia

JOAN CABALL

COORDINADOR NACIONAL D'UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA

“Si el camp no és rendible, els joves no hi vindran”

“Hem de regular les llotges per fer-les fortes i transparents, perquè sense això és fàcil que hi hagi pressió a la baixa”

“L'Estat espanyol està discriminant els productors catalans en el repartiment”

Una vida dedicada a la defensa de la pagesia
El coordinador nacional d'Unió de Pagesos sap molt bé quins són els mals que pateix el camp català. Fill de pagès, també militant a UP, Joan Caball va iniciar la seva trajectòria a l'organització molt jove, amb tot just 18 anys, participant en les grans tractorades del sector agrari l'any 1978. La seva feina a l'explotació agrària familiar a l'Alt Empordà i a UP la va compaginar durant uns anys amb l'alcaldia de la població de Vilamalla.
El president de Mercadona hauria
de ser més seriós
i responsable
amb els productors
El model de pagesia que defensem a la UP no és el mateix que
el de la JARC; és frívol proposar anar plegats sense parlar-ne abans

Unió de Pagesos (UP) va revalidar el 28 de febrer passat el seu lideratge en les eleccions agràries, amb el 57,16% dels vots. Han estat els primers comicis després de la desaparició de les cambres agràries i de la modificació del llindar per obtenir representació, que ha passat del 10% al 15% dels vots, i
que ha acabat per concentrar aquesta representació en els dos sindicats majoritaris, UP
i JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), mentre que l'Asaja (l'Associació Agrària-Joves Agricultors) n'ha quedat fora.

Aquesta concentració serà bona per representar els interessos de ramaders i pagesos?
Això ja havia passat el 2007 i el 2011, quan una de les organitzacions que es presentaven a les eleccions va quedar fora perquè no arribava al 10% que aleshores exigia la llei. Això
és bo o és dolent? Els resultats de les eleccions mostren el que volen els pagesos, i a més cal tenir present que estem en el marc estatal i allà les organitzacions van pactar un 15% de mínim, així que sembla coherent que aquí tinguem el mateix. El que no tindria sentit és demanar aquí una cosa i allà una altra en funció dels interessos particulars. I no oblidem que aquesta modificació es va aprovar per unanimitat al Parlament català.
El preocupa que hi hagi hagut una abstenció superior al 50% en aquestes eleccions?
És cert que ha baixat una mica respecte a les eleccions anteriors, però hem tingut eleccions al Parlament amb una participació més baixa. Que ens hauríem de plantejar entre tots per què passa això? Segur. Però això no treu valor al resultat.
Una de les principals batalles del sector és millorar la rendibilitat del camp. La renda agrària ha baixat un 39% en els darrers anys. Com es pot revertir aquesta tendència?
Aquest continuarà sent un dels objectius clars en els pròxims cinc anys. El que estem veient és que la renda agrària, i també la dels pescadors, està baixant
i s'està separant cada vegada més de la renda mitjana d'altres sectors. I això a pesar que en els darrers anys han incrementat els ingressos dels pagesos, però la resta pugen més i per tant la distància creix. Caldria més incidència en això per part dels poders públics i deixar una mica de banda el discurs liberal predominant a Europa segons el qual es confia que tot ho arregli el mercat. I el mercat no ho arregla tot.
Això ho saben bé els productors de llet. Desaparegudes les quotes, la crisi s'ha apoderat dels ramaders...
La llet havia tingut les famoses quotes que ordenaven el mercat i, si bé és cert que hi havia consens en el fet que el sistema era molt millorable, hem anat a l'altre extrem fent-les desaparèixer. Fins i tot països com França que n'havien demanat la supressió ara estan demanant recuperar un sistema similar. El problema és que alliberem el sector, però ni marquem pautes ni marquem comportaments a l'agroindústria a l'hora de comprar la llet als ramaders, ni marquem res a la gran distribució. I el que ens estem trobant ara són ramaders als quals s'està dient que no se'ls renovaran compres a pesar de ser un país deficitari en producció i a pesar d'haver d'importar molts productes de fora.
I per què passa això?
El que passa sempre: que hi ha quatre empreses, que a més són bàsicament de capital francès, que volen pagar menys. I això
és el que ens estem trobant. Granges que potser fa més de 40 anys que venen productes al mateix proveïdor i que ara es troben que no els renoven els contractes sense rebre cap explicació. És el resultat de desmantellar unes coses sense posar ordre a les altres, i és el resultat d'unes autoritats de competència a les quals no hem donat les eines necessàries per funcionar. Veiem posicions de domini que ningú sanciona i tot es mira d'arreglar amb política de pedaços.
I aquest no és un problema exclusiu dels productors de llet...
No, és general. I ens preocupa molt, perquè la gent fa inversions per produir, ja sigui llet, fruita o una altra cosa, i el problema no és que hi hagi un excés de producció, sinó que els mercats estan mal gestionats, i des d'Europa tampoc es fa res per solucionar-ho.
En aquest context, com reacciona a les paraules del president de Mercadona, Juan Roig, quan demana als seus proveïdors que esperin fins al 2020 per obtenir beneficis?
Em sembla que és d'una supèrbia i d'una prepotència desmesurades. Resulta que aquesta gent pot acabar guanyant el que guanya i a sobre dir als pagesos com han de produir. Coneixem més d'un cas d'interproveïdors que s'estan arruïnant, i encara han de sentir que els diguin com ho han de fer. La veritat
és que no entenem tanta supèrbia, perquè, del president d'una empresa de gran distribució, n'esperem més seriositat i més responsabilitat respecte a la producció que es fa a casa nostra, i evidentment que tingui molt més tacte amb les declaracions que fa.
El problema en el sector és que falta més regulació o que fallen les autoritats de la competència?
El problema és que tenim una llei descafeïnada, perquè no s'acaba de definir la figura de posició de domini ni tampoc la de venda a pèrdues. La llei diu que no pots vendre per menys del que t'ha costat produir-ho, però si et costa 3 i ho vens a 3 ja hi estàs perdent.
I què diu Europa d'això?
Sembla que hi ha una tendència a mirar que això es corregeixi, però al final s'acaba quedant tot a mitges i sent porucs, i així hi sortim perdent tant nosaltres com a productors com el conjunt de la ciutadania com a consumidors. Perquè, per exemple, aquesta situació té com a conseqüència que acabem estandarditzant el menjar, que esperem que hi hagi de tot en qualsevol època de l'any i que després ens queixem de la qualitat d'aquests productes.
Unió de Pagesos també demana que es regulin les llotges com una manera de millorar l'ordenament del mercat. En què ajudaria això?
L'única llotja que teníem fins ara que funcionava i que era creïble era la del sector del porc a Mercolleida, però quan es produeix una situació de desacord, de 0,01 euros per ser exactes, entre els productors i l'altra part, i la llotja decideix fer marcar un preu i per tant fer de llotja, resulta que això no se segueix. I, és clar, això no té sentit. El que volem és que hi hagi llotges i que siguin transparents i fortes, que tothom les hagi de seguir.
Això arreglaria els problemes de preu per als productors?
D'entrada segur que no, però com a mínim faria que les relacions comercials fossin més clares i obertes. Ara el que tenim és que en sectors com el de la fruita, per exemple, s'ha fet servir l'excusa del vet rus per abaixar els preus. El vet va afectar al seu moment, però precisament l'any passat no hi va haver un excés de producció; al contrari, hi va haver pedregades que van malmetre part de la producció i per tant hi va haver menys oferta, però en canvi el preu, que hauria d'haver remuntat, va baixar. Per què? Doncs perquè de nou hi ha quatre o cinc cadenes que no estan disposades a pagar més. Sense transparència, és fàcil que els preus vagin
a la baixa.
Amb aquest panorama, cada vegada és més complicat animar els joves a entrar al món
de la pagesia. Podríem quedar sense relleu generacional en molts sectors?
Evidentment, primer hem d'aconseguir que la gent s'hi guanyi la vida. Perquè, si no
hi ha rendiment econòmic al camp, difícilment es podrà convèncer els joves. Aquesta és una preocupació màxima per a nosaltres, el relleu generacional. Però no podem demanar a ningú que entri en un sector per acabar no guanyant-se la vida.
Poca rendibilitat i a vegades poc suport de la societat. Ho estem veient aquests dies, per exemple, amb la polèmica per
la posada en marxa d'una nova granja de porcs a Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), on el rebuig inclou també l'Ajuntament, i aquesta és una història que es va repetint. Teniu la sensació que el país viu una mica d'esquena al sector?
El que és clar és que a vegades sembla que hi hagi una certa animadversió cap al sector. I hi ha un problema, a més, de planificació territorial, perquè ens trobem que cada ajuntament posa unes normes diferents, i potser caldria un cert ordre. Si Catalunya vol continuar sent capdavantera en el sector agro
i volem continuar exportant,
el que no podem fer és dificultar la producció. No podem menjar pernils si no en volem fer. Evidentment que totes les explotacions han de complir amb la normativa i que les coses s'han de fer bé, però també s'han de complir les sentències, en aquest cas del TSJC. Ens preocupa que no es compleixin les sentències, però ens preocupa també que en tot aquest tema
la conselleria no hagi dit ni piu.
Un altre front obert que té UP és l'actual sistema de repartiment de la PAC, els ajuts a la política agrària de la Unió Europea, que segons vostès estan discriminant els productors catalans. Quant hi estan perdent?
Nosaltres estàvem bàsicament d'acord amb la reforma que es va aprovar a la UE. Però, en canvi, estem en total desacord amb la manera com el govern espanyol l'està aplicant aquí. Catalunya acaba sent un dels territoris més perjudicats en els repartiments regionalitzables d'aquests ajuts. El 2015, el primer any en què es van repartir d'acord amb el nou sistema, la mitjana de retallada al conjunt de l'Estat ha estat del 2,5% respecte al 2013, però a Catalunya aquesta davallada ha arribat gairebé al 14%. I això empitjorarà, perquè l'horitzó per al 2020 és que aquesta caiguda sigui de l'1,5% al conjunt de l'Estat i que arribi al 15% a Catalunya.
I per què Catalunya queda tan discriminada?
Perquè s'ha ideat un sistema de repartiment amb uns criteris que després s'han volgut modificar amb una sèrie de correccions polítiques, i fent això acabes desgavellant tot el sistema. Quan es discutien aquests criteris, el Partit Popular estava al govern i preparava la campanya per a les eleccions andaluses, en què tenia perspectives de poder guanyar. Per això va aprofitar per introduir una sèrie de modificacions per evitar qualsevol perjudici cap a aquella regió per no perdre vots. I, a més, també es va caure en l'habitual sobreprotecció de la cornisa cantàbrica per la ramaderia. I el resultat
és que a Catalunya especialment, però també en altres territoris, hi sortim perdent.
Heu denunciat aquesta discriminació a la UE. Confieu que Brussel·les obligui l'Estat espanyol a rectificar?
Europa ja ens ha donat la raó
en la modificació d'uns criteris respecte als joves agricultors que també acabaven discriminant els productors catalans. I, pel que fa al sistema de repartiment dels ajuts regionalitzables, també confiem que ens acabin donant la raó i que es reconegui que aquestes correccions polítiques ens estan perjudicant. Perquè, a més, l'Estat espanyol està incomplint la modificació europea per deixar fora dels ajuts els absentistes, és a dir, aquells que no estan treballant el camp.
La JARC els ha proposat anar plegats en aquelles qüestions més importants. Consideren aquesta opció?
Jo crec que aquesta va ser una proposta potser moguda per
la nit de les eleccions, i el populisme acaba sent gratis per a tothom. Quan un planteja això d'anar plegats, el primer que
ha de fer és proposar de seure i mirar si realment hi ha una base comuna. Perquè sí, evidentment que les dues organitzacions defensem els pagesos, però no tots defensem el mateix model de pagesia. Nosaltres defensem un model amb pagesos
i pageses al territori; ens preocupa tant si el preu del conill baixa com si desapareix una escola o un CAP d'un poble, perquè el que volem és que hi hagi aquesta vida al territori. No creiem en un model amb una granja amb 5.000 vaques que substitueixi petites produccions. I aquestes diferències s'hauran de posar damunt la taula abans de poder dir que anem plegats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia