Les badades espatllen altre cop la feina
Futbol. El Girona queda eliminat de la copa a El Molinón. Tres minuts fatídics abans del descans, amb més concessions al darrere, el van frenar
Va rebre l'1-0 (42') i de seguida Richy va regalar el segon a l'Sporting
Prou bé amb la pilota, el domini dels gironins en la segona part va ser estèril
Com espatllar en tres minuts una posada en escena prou digna. Si al Rico Pérez el Girona va badar al principi, ahir va esperar a poc abans del descans. En un escenari de primera, va tenir temps de mostrar bones maneres, de fer patir per moments els locals i fins i tot d'impacientar els seus aficionats, àvids de començar a celebrar alguna cosa. Fins que es va fondre. L'1-0 podria arribar a tenir mitja disculpa (només mitja), però el segon torna a ser una pèrdua prohibida. De les que s'han d'arreglar amb urgència, passin a la copa o a la lliga.
L'Sporting no va necessitar fer res de l'altre món ni arriscar gaire per obtenir un triomf que necessitava amb urgència i deixar el Girona fora d'una competició que se li ennuega des que milita a segona divisió A.
Fidel al seu estil i malgrat jugar al camp d'un rival de molta entitat, el Girona va començar amb valentia, mirant de fer circular la pilota, tot i que amb més joc horitzontal que vertical. Apareixia Jandro, que hi posava la pausa que hi sap posar, tot i que força lluny de l'àrea. De fet, ben poca cosa passava en els primers minuts a les àrees. Isaac Becerra, en la seva estrena, intervenia més amb els peus o anant a buscar pilotes lluny de l'àrea petita que no pas amb rematades. El Girona va perdre alguna pilota en la primera mitja hora, però l'equip mirava d'estar atent i diligent en la pressió. Benja va tenir la primera rematada amb intenció, que va fer tremolar El Molinón. Els locals, que abans havien fet un xut de falta al travesser (de Sangoy), funcionaven a ràfegues. Alguna progressió de Trejo, i poca cosa més.
Però van saber aprofitar molt bé els forats que van deixar els gironins. En l'1-0, Canella va tenir tot l'espai i tot el temps del món per buscar una centrada que Juncà no va poder treure, en un mal rebuig tot i estar pressionat per un rival. I en el 2-0, va quedar retratat Richy, en voler treure jugada una pilota i regalar el gol a Trejo. Massa concessions i més de mitja eliminatòria a les escombraries amb tota la segona part encara per jugar.
Una altra història
L'Sporting i Manolo Sánchez van poder respirar tranquils i convertir en còmode un partit que, si s'hagués desenvolupat com en la primera mitja hora, amenaçava de provocar-los els maldecaps que s'han trobat en l'arrencada en la lliga. Amb el 2-0, l'afició es va calmar i tot va perdre intensitat. Amb una hora consumida i poca cosa destacada des del descans, Rubi va apostar per fer debutar el jove migcampista Pere Pons i també va donar minuts a Javi Acuña. Un gol dels gironins hauria fet recuperar l'emoció i els nervis a la graderia, però al Girona li costava avançar amb perill. També va entrar Felipe Sanchón, que va substituir Jandro, aplaudit per l'afició local.
Els asturians van dedicar bona part de la segona meitat a deixar passar el temps i mirar de pescar algun contraatac. El Girona va tenir més estona la pilota i, per bé que no va defallir mai, tampoc va fer la sensació que faria canviar alguna cosa. Va ser un voler i no poder. Acuña ho va provar des de lluny i un del seus xuts (83') va ser dels que més s'hi van acostar, juntament amb un de falta directa des de lluny d'Ariday. Tot plegat, però, sense fer gaire soroll. El mal ja estava fet.
SPORTING2
GIRONA0
