Justícia i safareig

La premissa aquella de ‘tothom és innocent fins que es demostra el contrari' potser es compleix en l'àmbit judicial. Però en l'àmbit ciutadà, quan algú ha estat denunciat per alguna cosa, el jurat de l'inconscient acaba determinant que aquella persona és culpable. Encara que hi hagi un judici i sigui declarada innocent. O que es consideri que no hi ha cas i tot plegat acabi arxivat. La gent va a la seva i s'escuda en allò que si trepitges el jutjat és que alguna cosa hi ha. Perquè el safareig tira, i molt. Ven i alimenta la morbositat col·lectiva, i més si ets un càrrec públic. També és cert que les darreres dècadesla justícia no ha ajudat a fer que els ciutadans li tinguin gaire confiança, amb sonats casos en què no ha passat res de res.