Monolingüisme judicial
Els catalanoparlants estan cada cop més lluny de la justícia que s’imparteix a Catalunya i els seus drets, com a mínim els lingüístics, reconeguts a l’ordenament jurídic de l’Estat, estan clarament desemparats. Així ho acrediten les dades de la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), quan indiquen que només un 6% de les sentències emeses durant el 2022 han estat fetes en català, fet que constata una distància sideral entre els jutjats i la realitat social, cultural i lingüística del territori de la seva jurisdicció. No és una dada nova, ni resulta ja sorprenent, però sí que és pitjor que la de la dècada anterior (10%), mostra una tendència a la baixa que condemna el català a una quota insignificant en la justícia a Catalunya i demostra almenys dues coses. La primera, la falta d’integració i d’empatia del col·lectiu judicial envers el lloc on viu i treballa i la llengua pròpia del país; i la segona, que els poders de l’Estat, el judicial al capdavant però també el legislatiu i l’executiu, han estat i són copartícips d’una ‘justícia castellana’ a tot l’Estat. O, dit d’una altra manera, no han tingut una intenció real de normalitzar l’ús de les llengües cooficials en l’àmbit judicial al llarg de les quatre dècades de plurilingüisme constitucional.
Aquesta constatació obliga a revisar el que es fa, el que es pot fer i el que cal exigir que es faci per corregir aquesta situació, que situa la meitat catalanoparlant de la població en la incomoditat legal, la incomprensió cultural i la discriminació del dret a utilitzar la seva llengua en la relació amb els poders de l’Estat a Catalunya, malgrat ser llengua oficial al territori. Que hi hagi més jutges catalans, com suggereix el mateix TSJC, hi ajudaria però és un fet purament accessori. La clau és que l’Estat assumeixi el seu plurilingüisme com la realitat que és, el valor afegit que té i la responsabilitat que comporta. I traslladar aquest reconeixement a tots els àmbits de l’administració de l’Estat, tal com ara mateix comença a fer el Congrés dels Diputats. Només així l’ús del català en la justícia a Catalunya tindrà les eines per superar la discriminació que pateix. Només així la justícia a Catalunya podrà acostar-se al país i reflectir, si més no, la seva normalitat bilingüe.