Totes les galledes són d'aigua freda

Què hi ha més democràtic i més d'acord amb l'esperit que va inspirar els «pares» de la Constitució que una urna sobre una taula?

Totes les galledes són d'aigua freda, però la temperatura política i social a l'entorn de la consulta d'Arenys de Munt va pujant. La fan pujar els mateixos que proven d'aigualir-la. La judicatura ha sentenciat que el referèndum no es pot fer perquè contradiu la Constitució, i l'Ajuntament no hi pot donar suport perquè «ningú, i encara menys els poders públics, estan facultats per promoure la desobediència davant la llei». Què hi ha més democràtic i més d'acord amb l'esperit que va inspirar els pares de la Constitució que una urna sobre una taula? El problema, no cal enganyar-se, és què se sotmet a votació, ni que el resultat sigui simbòlic. Deia en la primera sentència la magistrada que calia impedir «una reacció en cadena», però l'actitud de l'Estat ha provocat que allò que no hauria passat de ser una anècdota hagi adquirit una dimensió més que notable. És curiós que la jutgessa es permeti en la sentència criticar la Generalitat «pel desinterès que ha demostrat en la defensa dels seus interessos», quan el que ha fet el govern de Catalunya és fer veure que no passava res a Arenys de Munt per no haver de prendre partit. Ha jugat i juga un volgut silenci administratiu. Així doncs, els partidaris de la independència de Catalunya han d'estar agraïts a l'Estat per la molèstia que es pren a posar pals a les rodes al referèndum sobre la independència, perquè possiblement ha despertat moltes consciències nacionals. És pràcticament impossible no revoltar-se, ja no com a català sinó com a demòcrata, quan els mitjans expliquem que l'advocat de l'Estat ha militat de manera activa en la Falange i ha mantingut una actitud proactiva en contra dels temes que afecten el país, com ara l'Estatut o la immersió lingüística. L'Ajuntament d'Arenys demana que s'inhibeixi del cas i la lògica d'un Estat normal el forçaria a retirar-se de la causa, cosa que, de moment, no ha passat. Aquest fet encara adquireix més rellevància quan es comprova la tolerància de l'Estat amb la Falange de las JONS. Com a partit legal –malgrat la seva trajectòria històrica, però–, se'ls ha de reconèixer, agradi o no, el dret a manifestar-se. Ara bé, el que sobta és que la jutgessa que els permet manifestar-se el mateix dia que està convocat el referèndum, diumenge vinent, digui que «el risc d'enfrontaments és probable i raonable la seva suposició» per la presència de grups antifeixistes i que alhora autoritzi la manifestació tot adduint que l'administració ja disposa de mesures coercitives per impedir els incidents. Una decisió que pren, diu la jutgessa, per garantir el dret democràtic a la manifestació dels falangistes. I és aleshores quan, de nou, es planteja la pregunta: és que potser els ciutadans d'Arenys de Munt no tenen el dret democràtic d'expressar-se lliurement a les urnes? Hi ha dues mesures diferents per a cadascun d'aquests drets fonamentals? S'han de respectar al màxim les decisions judicials, però això no vol dir que s'hagin de compartir o que es puguin entendre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.