Macho man

Un pas indispensable per resoldre un problema és admetre que existeix. Dit això, tot fa pensar que serà complicat resoldre el problema de la violència sexista, si tenim en compte els resultats d’un estudi de la Universitat de Girona que posa en relleu que els joves han normalitzat aquest tipus d’agressions. Vaja, que no són conscients de la lacra social que representa, encara en ple segle XXI, la violència sexista. El més sorprenent de tot és que aquesta inconsciència es dona tot i que un 90% de les noies i un 56% dels nois reconeixen haver estat víctimes d’algun tipus de violència sexual. O sigui, la majoria són víctimes però no ho censuren. No calia cap estudi de la UdG per ser coneixedors d’aquesta realitat. Només cal escoltar els joves del nostre entorn per comprovar com treuen importància a determinades actituds i com rebutgen qualsevol consell amb la resposta que no cal que els alliçonem, que ja ho tenen tot controlat. Doncs de controlat, res de res. I les dades ho confirmen. En alguna cosa fallem com a societat si no aconseguim que els nostres joves percebin quins actes, conductes i comportaments són violència de gènere. Uns joves que representa que haurien de ser el motor de canvi cap a una societat més respectuosa, justa i igualitària. La UdG ha posat fil a l’agulla i vol tirar endavant un pla per conscienciar els alumnes. Potser el que hauríem de fer tots, joves i no tan joves, és agafar d’exemple el director de teatre Àlex Rigola: va encetar amb un clar i contundent “soc masclista” la seva intervenció en l’acte institucional a Girona pel Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones. Era un dels convidats, coincidint que el seu muntatge Macho man sobre la violència masclista, es representava dins Temporada Alta. Un muntatge que és un recorregut pel testimoni de víctimes i que no pot deixar ningú indiferent. I ho fa evitant el sensacionalisme i tot i no aportant res de nou. Però té el mèrit de posar cara a cara els assistents per examinar el seu grau de consciència i permissivitat sobre el tema. Els escrits al llibre que hi havia a la sortida expressant solidaritat, molts d’homes, podrien fer-nos pensar que, com va dir Rigola, tots estem canviant davant la violència sexista. Tot i que, veient els resultats de l’estudi de la UdG, costa ser optimista i creure que les coses estiguin canviant gaire.