Joan Sala Lloberas, exposició
El catàleg de l’exposició dedicada al pintor i escriptor de Lloret, una peça de col·leccionista
En el marc de l’any en què Lloret s’erigeix en Capital de la Cultura Catalana, el departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament acaba d’obrir una exposició antològica al primer pis del Museu de Can Saragossa dedicada al pintor i escriptor local Joan Sala Lloberas (1925-2010), que, en el moment de la inauguració, va reunir totes les forces vives del poble i tots els simpatitzants que l’artista recordat tenia tant per la seva habilitat plàstica com per la seva vena literària d’escriptor. Quatre sales acullen la seva obra, no solament amb magnífics quadres penjats a les parets sinó també amb dibuixos i documentació diversa guardada i exhibida en vitrines. La comissària de l’exposició és Marina Garcia Carbonell, que ja ens té acostumats a treballs precisos i ben documentats dedicats al món de l’art. En aquest cas, ha fet una excel·lent tasca de selecció, estudi i exposició de l’obra del pintor –pescador d’ofici– que permet tenir una idea global molt ajustada de tot el que va significar Sala Lloberas en el Lloret de la seva època. Sala Lloberas era, fonamentalment, un autodidacta, tot i que va ser un temps deixeble de Joan Orihuel (quan aquest tingué una escola d’arts i oficis muntada a Lloret al voltant de 1937) i de Joan Llaverias, amb qui va sortir a pintar pels voltants de Lloret. L’exposició ha reunit, sobretot, obra aportada per la família i alguna de fons patrimonials del mateix Ajuntament i s’hi han afegit, també, molts particulars que conserven quadres del pintor, i que han volgut retre-li un autèntic homenatge de record. La pintura de Sala Lloberas, d’un estil netament impressionista, no solament és un plaer visual pels paisatges que permet contemplar reproduïts, d’una gran riquesa cromàtica, sinó que, alhora, és un testimoni –sobretot per la part dels seus dibuixos– de l’estructura del poble i del clima que hi vivia la seva gent. D’altra banda, aquest aspecte de notari d’un temps que ha desaparegut, en Joan el va assumir doblement, ja que va dedicar els últims temps de la seva vida a descriure literàriament tots els detalls del que havia estat la seva professió, la pesca, amb comentaris interessantíssims i únics sobre les embarcacions, els ormeigs, els oficis, el vocabulari, les expressions, les tavernes, els peixos i un llarg etcètera. El catàleg que s’ha editat, amb molt d’encert, constitueix ja, a partir d’ara, una peça de col·leccionista.
