A la tres
Per quatre molles de pa
“La governabilitat de l’Estat no ens hauria de treure la son. Aquesta no ha de ser la perspectiva catalana en la negociació. Sense carn a la graella, no hi hauria d’haver brases
Curiosa la supèrbia del PSOE en la situació d’escac en què es troba. Ministres en funcions van desfilant pels mitjans de comunicació amb una sobreactuació manifesta donant lliçons de línies vermelles. Les mil vides (polítiques) de Sánchez els han pujat al cap. I intenten guanyar el relat mediàtic amb un excés de fatxenderia. Aposta arriscada al tot o res. Un excés de confiança rendible de cara a la galeria però que de poc els hauria de valdre en la intimitat de les negociacions si els partits independentistes es mantenen en la posició que els pertoca. Que no és cap altra que no vendre’s per quatre molles de pa. Ells són els qui parlen de (i als que els interessa) la governabilitat de l’Estat espanyol. Són ells els que pengen la llufa dels mals de la ultradreta a l’independentisme, sense fer cap mena d’autocrítica ni atorgar-se cap responsabilitat. Però, en definitiva, això acaba sent únicament gesticulació i xerrameca. El que importa és el que s’està discutint en el més estricte secretisme. Allò que Jaume Asens segur que està negociant a hores d’ara amb Carles Puigdemont. Sense xerrameca ni gesticulació. Sense fatxenderia ni desfilades pels mitjans de comunicació. Que no és sinònim d’acord, sinó de voluntat de parlar. I a veure a on s’arriba.
Mentrestant, els partits independentistes farien bé de no encomanar-se dels mals del veí. Gestionar amb encert l’avantatge estratègic que ara tenen a les mans només té sortida per la via de la unitat i amb una mirada llarga. Parlar català al Congrés són molles de pa. Partits de per riure de les seleccions catalanes són molles de pa. Un model de finançament del segle passat, també fa pinta de molles de pa. Gairebé és un insult a la dignitat dels catalans. La governabilitat de l’Estat no ens hauria de treure la son. Aquesta no hauria de ser la perspectiva catalana en la negociació. Sense carn a la graella, Catalunya s’hauria de negar a posar les brases. Que es mengin la carn crua, i les quatre molles de pa. I si es queden amb gana, unes altres eleccions proveiran.
