Pagesos revoltats
Les seves demandes són justes, si és que la paraula ‘justícia’ encara té algun significat
Ahir els pagesos van tornar a col·lapsar el trànsit en diferents punts del país i la protesta continua. De tot el que he sentit i llegit aquests dies, coincideixo que les seves demandes són justes, si és que la paraula justícia encara té algun significat. És cert que des de la crisi del 2008 moltes professions i negocis s’han vist afectats, però les dificultats per al sector agrícola i ramader ja venen de fa anys i la causa es troba en les polítiques agràries de la Unió Europea. Per aquest motiu a França i altres països ja fa dies que la revolta pagesa té una contundència molt superior a la que s’ha vist fins ara a Catalunya, si bé en altres parts de l’Estat espanyol la policia no ha tingut cap contemplació a l’hora de dispersar manifestants. Les reivindicacions no solament són necessàries, sinó que s’entenen molt clarament: més flexibilitat de la política agrària comuna i que s’adapti a les seves necessitats; simplificació administrativa (hi ha una intervenció genial del diputat garrotxí de Junts Salvador Vergés on llegeix la rastellera de paperassa que han de fer els pagesos); preus dignes pels seus productes (pot costar més una bossa de plàstic que el que els paguen per un quilo de fruita); que totes les exigències sanitàries que s’apliquen als seus productes també s’apliquin als productes importats; aprovar mesures urgents per pal·liar els efectes de la sequera, i un llarg etcètera. Dimarts passat, dia de la primera manifestació, al centre de Girona va haver-hi més tractors que mai. Tot meravellat de veure aquest arsenal de maquinària, vaig apuntar una sèrie de frases que hauríem de tenir ben presents: “La nostra fi és la vostra fam”, “Si tens presa, alça’t més matí”, “Fins als pebrots dels paperots”, “Menys burocràcia, preus justos”, “Més sentit comú, menys criminalitzar el pagès”, “Pagesia o mort; deixeu-nos viure”,... Fa anys que es menysté un ofici ancestral. Sense anar més lluny, els meu avis i àvies eren de pagès i segur que a cada família es donen casos semblants, i quan van venir les immigracions andaluses, extremenya o murciana, també era gent que fugia de la misèria del camp, i els nous immigrants, siguin d’Amèrica Llatina, de l’Àfrica o dels països de l’Est, la majoria també tenen aquests orígens. Visca la terra!
