Opinió

Massa tard per als bons propòsits

Llegir i escoltar Miquel Roca Junyent és sempre enriquidor. Si abandonem l'espiral perversa dels comentaris anònims i violents que abunden als portals digitals dels diaris, entendrem que hi ha articles tan rics que fins i tot tenen el valor de suscitar matisos i discrepàncies enraonades. És la percepció que tinc de l'article titulat El camí electoral, que Roca va publicar a La Vanguardia aquest dimarts passat. En aquell article Roca analitzava el moviment dels “indignats” i, d'una manera lúcida, pròpia del parlamentari depurat que atresora una gran experiència, subratllava la necessitat de reconduir políticament aquest ambient de desconfiança al voltant de la política professional: “Són els criticats els que han de refer els ponts de la confiança esmicolada per oferir i construir propostes que apropin l'exercici polític a la realitat social.”

En aquell article Roca també escrivia que els “indignats” “han imposat el criteri que el sistema no funciona”. No hi estic d'acord. No han imposat el criteri. En tot cas els “indignats” han fet de catalitzador d'un estat de consciència que ja existia prèviament, perquè les suspicàcies i proves fefaents que el sistema no funcionava ja fa temps que estaven arrelades en el cervell de molts ciutadans. En aquell mateix article Roca destacava que “l'única forma democràtica d'expressar la indignació és fer de les eleccions un camí cap a la nova esperança”. Molt probablement Roca no està desenraonat quan expressa aquest bell desig. Però em sembla que hem fet tard. A hores d'ara, i no només pel moviment públic dels “indignats” sinó també per la consciència íntima de molts ciutadans, es poden haver trencat esquemes clàssics de l'autoregeneració política. La reacció general de desconfiança en l'actual model de política planteja canvis de paradigma, i aquest problema no es resol amb unes eleccions encarnades per rostres desgastats i discursos prims com el paper de fumar. Els vicis en l'abús de poder, a part de majúsculs, han estat continuats. Conclusió: els circuits polítics estan molt recremats i les bones paraules estan cobertes d'òxid. És més, les apel·lacions a aquestes formes d'esperança poden resultar sospitoses, perquè durant molt de temps els propòsits d'esmena només han estat una promesa retòrica, un sortilegi eficaç perquè alguns poguessin continuar practicant l'engany i la depredació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.