Opinió

ELS FILS D'ARIADNA

La defensa d'una marca

¿Les persones que apadrinen ‘Pa negre', han vist els altres films que concorren als Oscar?

No es tracta de posar en qüestió la qualitat de la pel·lícula Pa negre, d'Agustí Villaronga, obra d'art que parteix de la memorable novel·la d'Emili Teixidor. Es tracta d'una altra cosa: distingir entre, d'una banda, la qualitat intrínseca d'una obra artística, i de l'altra, l'aparat mediàtic, polític i publicista per promocionar una obra artística. Al llarg d'aquests últims dies hem pogut veure com una sèrie de personalitats públiques donaven suport a Pa negre en la seva cursa pels Oscar, recentment truncada. Vargas Llosa, Juan Antonio Bayona, Luis Rojas Marcos, Ricard Bofill, Xavier Sala Martín, Rafael Amargo, Miquel Barceló, Ferran Adrià, Isabel Coixet o Gerard Piqué són, entre d'altres, alguns dels noms que formen part d'aquest elenc de famosos que promocionaven no sé si tant la pel·lícula Pa negre com sí la sort de la pel·lícula Pa negre dins les aventures i lògiques competitives dels Oscar.

La pregunta és inevitable: ¿es dóna suport a Pa negre com a materialització artística i estètica superior a totes les altres pel·lícules nominades, o bé es dóna suport a Pa negre com a culminació d'un acte reflex xovinista? Hi ha, és clar, molts més interrogants. ¿Les persones que apadrinen Pa negre o qualsevol altra pel·lícula, han vist els altres films que concorren als Oscar? Tot aquest suport públic, ¿no podria significar també que ens deixem endur primordialment pel deliri publicitari i per la defensa pancartista d'una marca catalana o espanyola? Més enllà de la força popular de la poesia de Miquel Martí i Pol, no podem oblidar que un Parlament que proposa un literat com a candidat al Premi Nobel de literatura estableix un precedent que potser projecta més ombres que no pas llums. El dia després que per enèsima vegada es fes públic que a Borges no li concedien el premi Nobel de literatura el porter d'un edifici de Buenos Aires va aturar l'escriptor i li va dir que lamentava molt aquella decisió de l'acadèmia sueca. Borges li va preguntar per què ho lamentava. “Perquè volia que un argentí guanyés el Nobel”, va dir l'home. “Doncs aleshores no es preocupi per mi. La seva preocupació no és literària, és d'un altre ordre.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.