Els fils d'Ariadna
Aposta per la civilitat
El Barça ha projectat un plus moral que parteix de l'esport però que va més enllà de l'esport
Al llarg d'aquests últims anys el FC Barcelona viu el període clàssic de la seva història, la seva particular Atenes de Pèricles o, posats a comparar, l'etapa més esclatant de la república florentina (s'entén: florentina amb relació a Florència). Amb totes les crítiques i matisos que es puguin fer, les presidències de Laporta i Rosell són d'una gran dignitat institucional. D'altra banda, l'equip ha assolit un Himàlaia estètic, la patent d'una fórmula artística irrepetible, que combina tècnica, esforç, humilitat, empatia i articulació precisa de totes les potències i necessitats. Sense voler caure en aquesta orgia de la generalització celebrada pels discursos zen que publica el Banc de Sabadell, es podria dir que el Barça ha projectat molts valors socials. Sobretot cinc: creativitat, capacitat de treball, alegria, sensatesa, consciència de justificar-se per la seva pertinença a un col·lectiu humà, i un plus moral que parteix de l'esport però que va més enllà de l'esport.
Aquests tres anys de plenitud també han servit per saber que al Barça només li és donat guanyar els campionats de lliga sempre i quan coincideixin dos factors: que sigui un equip molt superior i que el Real Madrid estigui en un moment tan baix que ni les assistències extraesportives siguin suficients per redreçar la seva situació. El Real Madrid, en contrast amb aquest FC Barcelona, cristal·litza en una sèrie d'imatges que són un reflex social i polític: el pelotazo de Florentino Pérez amb aliança amb la Comunitat de Madrid, la trepitjada de Pepe, físicament menys nociva que les terribles entrades de Ramos al genoll del rival?, l'espera de Mourinho a l'aparcament del Camp Nou per increpar l'àrbitre quan aquest pugés al cotxe, una massa social madridista embogida per les arengues d'alt risc social a càrrec del duet Mourinho-Florentino, o aquesta unanimitat social i mediàtica que ha tingut el Real Madrid per aconseguir que la deformació de la realitat (“al Barça l'ajuden els àrbitres”) s'imposi sobre la realitat. Vistes aquestes fotos fixes, ¿intentar canviar de lliga i de món no seria una aposta per la civilitat?
