ELS FILS D'ARIADNA
Tirania de l'absurd
Serà valuosíssim conèixer els consells d'un dels timoners que van enfonsar la nau, ni que sigui per incomplir-los
Constatar que la realitat humana té una tendència irrefrenable cap a l'absurd no és pas gaire original, almenys des de Kafka cap ençà. Però el cas és que la realitat continua sorprenent-nos. I aporta dades delirants que ens provoquen un tipus d'estupefacció a la inversa i ens obliguen a reconèixer que també hi pot haver un punt de gràcia en el fet que una cosa sigui absolutament calamitosa.
Quants llits hospitalaris es podrien sufragar amb els diners que ha costat el desplegament policial per blindar la recent reunió del BCE a Barcelona? Resulta entranyable els rituals que necessita el poder. Potser mancat d'autoritat moral, el poder busca el seu reforçament en posades en escena com les que tan convincentment materialitzen aquests policies apostats als terrats dels edificis, a punt de disparar amb precisió l'arma. D'aquesta exaltació en sorgeixen curioses i degenerades escoles de traducció simultània de la política, com ara les que dirigeixen Jorge Fernández Díaz, Felip Puig, o que va dirigir Joan Saura al seu dia. Són escoles que en comptes de fer ressaltar el poder transformador i civilitzador de la política s'estimen més traduir la gestió de govern a un compendi de gasos lacrimògens, bales de goma i esprais paralitzants. Després del seu retrat a l'oli, que costarà 82.600 euros a l'erari públic, José Bono cobrarà 800.000 euros per les seves memòries (no m'agradaria insolentar-me amb ningú, però tot fa pensar que ni la memòria de Bono ni la història de l'Espanya recent mereixen aquestes sumes). E la nave va. Continua el tràfec de polítics i alts càrrecs que, en una operació d'amortització del seu pas per la política, obtenen sous multimilionaris per assessorar empreses que –oh, casualitat– van créixer durant els mandats d'aquests nous consellers. En aquest context de tirania de l'absurd, i ja per reblar el clau, només cal aplaudir una incorporació. Ens referim, és clar, a l'entrada de Zapatero com a conseller vitalici del Consejo de Estado. Santa decisió! Ni que sigui per incomplir-los i actuar en una direcció diametralment oposada, sempre serà valuosíssim conèixer de primera mà els consells d'un dels timoners que van enfonsar la nau.
