L'últim home del partit
Patrice Carvalho és un comunista francès de tota la vida. L'any 1997, elegit diputat a l'Assemblea nacional, s'hi va presentar vestit amb la roba de treball de color blau pròpia del seu ofici de mecànic. “No em sap greu, jo era l'únic obrer que hi entrava.” Durant el seu mandat, cinc anys, es va fer remarcar també per algunes preses de posició que diferien del pensament únic de l'esquerra, com quan va votar en contra de la jornada laboral de 35 hores: “Aquesta llei és la prova que la majoria dels diputats d'esquerra estan desconnectats de la realitat.” Quinze anys després, el 17 de juny passat va tornar a ser elegit diputat pel departament de l'Oise –on molts catalans han estat breument, ja que és on hi ha l'aeroport Paris-Beauvais– i continua essent un dels pocs electrons lliures de l'Assemblea. La seva adscripció al Front de Gauche, una coalició formada per vuit partits entre els quals figura el que queda del PCF, antany poderós i influent, no li impedeix discrepar en veu alta dels llocs comuns a què ha quedat reduït el pensament d'esquerres. Un dels seus col·legues, citat en una crònica recent de Le Monde, opina que Carvalho “no és el signe de modernitat ni la imatge del Front de Gauche que hom pretén donar”. Dit d'una altra manera, el van acceptar perquè els podia proporcionar un escó, no pas per res més; de debat, no n'hi ha ni se n'espera. I això que estaria bé saber quanta gent àdhuc d'esquerres coincideix amb aquest peculiar diputat a creure que “el matrimoni és entre un home i una dona” i a rebutjar l'anomenat matrimoni homosexual, promès pel president Hollande, donat que ja existeix a França el contracte entre dues persones, independentment del sexe, amb vista a organitzar la seva vida en comú. I també quanta gent s'alinearia amb ell per combatre el dret de vot dels estrangers perquè legítimament es pregunten, si els estrangers poden votar com els qui tenen la nacionalitat, què significa ser nacional d'un lloc i on va a parar l'estat de dret, on comencen i on acaben els països? Carvalho està en contra del lobby de les “associacions musulmanes” i creu que “la integració no es fa amb el vot sinó parlant la llengua i participant en la vida col·lectiva”. Que no és ser d'esquerres això?
L'esquerra realment existent ens vol fer creure que no, i llavors hi ha francesos que no saben trobar altra manera de dir que encara són d'esquerres que votar opcions tipus Front National.
