Va d'espies
Més protegits que qualsevol ciutadà català, que veu l'Estat i li sembla sentir el seu alè recaptatori o l'afany repressiu cultural
Ara tothom en va ple i parla d'espies al restaurant La Camarga, nom d'una regió preciosa de França, entre el Roine i la Mar Mediterrània. Les sospites no van per veure si hom du aigua del riu cap a Catalunya, un projecte per alliberar de la sequera Catalunya, zones turístiques del País Valencià i Múrcia tot assegurant camps de golf, dutxes, piscines i cultius de suposat regadiu que el PP i PSOE han fet amb desmesura en aquests territoris germans que han malmenat de forma exemplar. Hauria estat un espionatge immoral però amb finalitats altruistes l'evitar que amb l'aigua inodora, incolora i insípida algú faci olor de colònia cara, menjar exquisit i banyat d'or amb companyies cares.
El presumpte espionatge és fora de lloc. Espia, diu el Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, és una persona encarregada d'espiar aquells de qui hom vol saber les intencions, els passos o el que sigui en territori hostil o enemic. Els falsament acusats segur que coneixen la GEC, i potser fins i tot la tenen a casa seva de suport i consulta; ells saben, diuen i defensen, que en l'Espanya de la Constitució actual, d'empara militar quan fou redactada, Catalunya és territori amic per PP i PSC (branca PSOE). Res de territori difícil, fins i tot un dels treballadors de l'empresa insolvent Método 3, la que ha arribat a un acord econòmic (?) per resoldre els problemes d'entesa amb una persona acusada amb diners –qui ho entengui que ho compri– es defensa dient que els organismes de seguretat de l'Estat l'amenacen perquè protegeixi una de les persones acusades. Més protegits, doncs, que qualsevol ciutadà català, que només veu l'Estat i li sembla sentir el seu alè recaptatori o l'afany repressiu cultural de Wert i tota la trepa.
Espia, ho fou Domènec Badia, conegut com Ali Bei l'Abbassí. Va presentar un projecte a Godoy, primer ministre de Carles IV d'Espanya, preveient que l'imperi espanyol a Amèrica acabaria per esfondrar-se i que calia buscar territoris per estendre el domini espanyol. Àfrica quedava en primer lloc. El 1801 va fer-se la circumcisió a Londres i després, lluint luxosos vestits àrabs, va viatjar pel Magrib i l'Orient Mitjà interessant-se per tot. Fins i tot va instigar la rebel·lió de les tribus oposades al soldà i va crear les condicions objectives òptimes per a una intervenció espanyola.
Aquesta intervenció militar els falsament acusats no l'han demanat; potser sí gent propera, però ells altra vegada són innocents. Per cert, Badia, Ali Bei, com a bon espia, va arribar al moll de l'os musulmà. Va ser el primer europeu que va anar a la Meca, on va besar la pedra negra de la Ka'ba; també va anar a Damasc, el Caire... Retornà a informar el Borbó Carles IV, que volia dissuadir-lo de seguir en dir-li que “Espanya ha passat al domini de França per un tractat” i li recomanà que aquells projectes els anés a exposar a l'emperador. El 1813, Badia va emprendre la fugida a França amb Josep Bonaparte. Caigut Napoleó i al tron Lluís XVIII de França, el va requerir com a agent colonial al servei de França. Morí malalt en terres musulmanes per la causa de França.
Un altre espia notori català fou Joan Pujol, Garbo, home moderat però ferm demòcrata, enganyà els nazis fent-los creure que el desembarcament aliat no seria a Normandia. I diferent, però sempre fidel a l'amo i a la idea estalinista, fou Ramon Mercader, l'assassí de Trotski.
No, els nostres acusats catalans de fer d'espies no tenen aquestes característiques. Ni de bon tros. Que quedi clar que no són espies, és totalment fals, una injúria, no hi ha dret com bé declaren els acusats. Són falses actuacions de vol gallinaci que no arriben ni a Saragossa, ni tampoc són com les bodes de Camacho que narra Cervantes, sobrades de menjar, beure i passió que sembla començar a partir de les confidències d'una exenamorada que, despitada (ve de despit, no de pit nu) d'un amor fallit, es venja, diuen els falsos acusadors, d'històries i rebolcades de llit.
