Pepe Mujica, líder singular
Hom el defineix com
el darrer heroi de
la política, un exemple
a somiar per a una Catalunya lliure
De la presidència de Pepe Mujica a l'Uruguai ens en queda l'obra feta. Mujica ha estat un exemple per la seva humana i eficaç gestió política. L'Espanya del PP és dels pocs llocs al món on la seva acció de govern ha estat silenciada. La trepa d'en Rajoy, com diu la cançó, no va per a res a l'Uruguai; naufragaria, ja que el país sud-americà ha expulsat tota mena de gestió fraudulenta de la seva democràcia.
Aquest gat vell de la política, de 79 anys, ha esperançat un país que els catalans hauríem de dur al cor. Hi estem lligats per milers d'emigrants que hi anaren a fer les amèriques i hi trobaren una nova llar. Un país al qual hem fet una extraordinària aportació cultural i econòmica. Quatre membres de la família Batlle, oriünda de Sitges, n'han estat presidents. Als anys 60 Mujica va ser guerriller Tupamaro, va rebre sis trets i va ser pres quatre vegades, en dues de les quals va escapar-se de la presó de Punta Carretas. S'ha passat gairebé 15 anys de la seva vida a la presó. En el darrer període de detenció, entre 1972 i 1985, va ser ostatge de la dictadura, amenaçat d'execució si la guerrilla feia accions armades. L'any 1985, amb el retorn a la democràcia dins Frente Amplio, es va fer cada cop més conegut. Torna a viure com fins avui a la seva chacra, una modesta granja rural als afores de Montevideo negant-se a residir al palau presidencial. Hom comença a veure en ell l'heroi normal, l'home del carrer, el guia humà antilíder. Admirat per la franquesa amb què actua i parla, el 2005 va ser designat ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca. Pel fet de ser un ministre atípic obté una tremenda popularitat, i després d'un temps al Senat per renúncia al ministeri, és elegit president per majoria absoluta el 2010.
En el discurs inaugural va condemnar els crims de la dictadura i els de la guerrilla –“ningú té dret a la vida d'un altre”, va dir–, un fet insòlit que mai cap grup guerriller semblant ha fet. Després es confongué entre la gent. Feia vida com una persona corrent més enllà del seu càrrec. Si s'esqueia, a mig matí feia un refresc o cafè a qualsevol establiment o anava als llocs pel seu compte, sense cap mena de seguici o protocol.
Posteriorment, començà a ser conegut arreu del món, fos apaivagant conflictes amb l'Argentina, a la qual qualifica de país germà; afrontant la legalització i regularització de la venda de marihuana o fent un discurs a l'ONU sobre els reptes de la humanitat que ha estat dels més aplaudits de la història i que les televisions de la caverna espanyola no han donat a conèixer.
Entre l'obra feta cal destacar el creixement de feina, que ha assolit el nivell més alt de la història del país. Fins i tot, el juny del 2014 la taxa d'atur, de només el 6,8%, va obligar a cercar a l'estranger treballadors qualificats. Ha baixat la taxa de pobresa, sobretot a les zones rurals. A Amèrica Llatina i el Carib, l'Uruguai és el segon país amb menor índex de pobresa i el que registra la taxa més baixa d'indigència. Han augmentat els ingressos de la gent, en sou un 23% i un 24% en les jubilacions. Ha diversificat les fonts energètiques, ha despenalitzat l'avortament i ha aprovat el matrimoni igualitari.
Hom el defineix com el darrer heroi de la política, un exemple a somiar per a una Catalunya lliure. Lluny, molt lluny, queda Mujica dels polítics espanyols, PP, PSOE i extrema dreta, que temen la democràcia i han aconseguit que el nou 9-N, passi el que passi, ja sigui un triomf.
