Tribuna
Beneïda nit de Reis
“Les xifres de pobresa a Catalunya i a Espanya són prou significatives per adonar-nos que el Nadal no és sempre ple de felicitat
Haver d'escriure un article que, possiblement, algú llegirà durant la nit de Reis no deixa de ser una responsabilitat. Clarament, un podria haver recorregut a l'actualitat més conjuntural de la política d'aquest país –Espanya o Catalunya, totes dues estan caminant pel pedregar–, però crec que té més sentit deixar parlar una mica el cor i esbossar algunes reflexions que poden ajudar-nos a contextualitzar aquesta (beneïda?) nit de Reis.
Des de ben petit, n'he estat un enamorat: nervis a flor de pell i dificultats per aclucar els ulls. A casa, els pares m'han ensenyat a valorar allò que tenim i d'altres, difícilment, podran aconseguir mai: humilitat per escriure la carta, gratitud quan l'endemà obria encuriosit la porta del menjador per veure si havia estat bon minyó. Els meus records de la nit de Reis –o els dels meus veïns del barri, segur ben semblants– no seran els mateixos que tindran en d'altres racons de món. L'amic i centellenc Francesc Mateu dissenya, des del 2009, un pessebre ben curiós: un espai que es qüestiona on hauria nascut Jesús si ho hagués fet avui. Explica en Francesc al seu bloc: “Si Jesús hagués nascut el 2015, bé podria haver estat Siri i nascut a la vall de la Bekaa, al Líban. Si més no, a mi així m'ho ha semblat.” Jesús, nascut entre les capes més baixes de la societat palestina en temps d'August, avui s'emmirallaria amb els qui pateixen fred als assentaments i fugen d'una guerra que no té previsió d'acabar. L'essencialisme cristià més autèntic abraça, durant aquesta nit de Reis, l'humil, el pobre i el desvalgut; fuig de l'anquilosament d'una Església que, arxicodificada, s'ha allunyat del seu poble més mundà.
El drama dels refugiats a l'Est d'Europa o els que queden engolits per les entranyes del Mare Mortum és un paisatge fúnebre que també es reprodueix aquesta nit de Reis. No hi haurà somriures ni joguines per als més menuts. No hi haurà cercaviles ni caramels que endolceixin el vespre. Sigui amb els peus ben escaldats o gronxant-se tètricament sobre les ones, viuran una nit freda més sota les estrelles, que, en cas que es deixin veure, possiblement seran les úniques que serviran per buscar-hi un bri d'esperança. Estrelles al firmament, com la que anunciava la bona nova als Tres Mags ara fa més de dos mil anys. Estels que s'aturen en un portal, aquest any representat per un cobert de maquinària agrícola atrotinada entre els assentaments de refugiats –explica el pessebre d'en Francesc–.
Els personatges d'aquesta escena no saben què vol dir el consumisme. No han viscut la histèria del Black Friday, ni saben quan començaran les rebaixes de gener. Aquesta gent potser té grans mites d'Occident entronitzats –que segueixen per smartphones low cost–, però mai es podran gastar 1,5 milions d'euros en una festa privada al Marroc, com Cristiano Ronaldo; o prop d'un milió d'euros per un rellotge, com el que es va comprar el boxejador Floyd Mayweather a Dubai. Dos exemples que l'amic Ventura, meditant des del desert algerià de l'Assekrem, denunciava en la seva nadala crítica amb un consumisme desbordat que ha trastocat de dalt a baix el vertader sentit de les festes de Nadal. “Ens hem tornat bojos?”, preguntava als seus amics. Certament, les xifres de pobresa a Catalunya i a Espanya són prou significatives per adonar-nos que el Nadal no és sempre ple de felicitat: el 24,3% de catalans està en risc de pobresa o exclusió social, tres punts més en el conjunt de l'Estat espanyol. Càritas, ara mateix, esdevé un servei essencial per a molts municipis per poder millorar el benestar de famílies que, sense aquesta associació, tindrien unes condicions de vida molt pitjors. Càritas representa, en essència, el patge necessari perquè els Tres Reis entrin a totes les llars.
Possiblement, és fàcil posar-se transcendental durant aquestes dates. Assumeixo la crítica. Però també és important que, si més no un cop l'any, fem una introspecció per adonar-nos on i com vivim: la modernitat líquida, la hiperagitació del dia a dia i la conjuntura que tot ho trastoca en cap cas ajuden a fer una pausa en el camí i plantejar-se quin gest pot servir per fer una mica millor el nostre entorn. Sort n'hi ha, de vegades, d'aquells qui han decidit viure en el misticisme o s'han posat al servei permanent dels més desvalguts per il·lustrar-nos els grans reptes que tenim com a societat. Beneïda nit de Reis que, per uns moments, ens fa adonar del nostre benestar, confort, i ens ajuda a tenir un record per tots aquells qui contemplen estels llunyans en busca d'un somni etern.
