opinió
Viatjar per vacances?
Com és possible que succeeixin fets així en un món desenvolupat?
A Europa, Amèrica o bé a Austràlia, o a qualsevol de les mil illes del Pacífic, és exactament igual. La bomba col·locada en un lloc públic, cèntric, habitualment molt concorregut, o en qualsevol esdeveniment multitudinari festiu o popular, assassina innocents, destrossa famílies. El jove suïcida que, neguitós per aconseguir una estada en el paradís suprem, inesgotable, etern, dotat dels plaers mai assolits pels mortals, regala la seva jove vida per aconseguir el seu paradisíac tron. O conversant amablement amb el seu veí de seient, el que viatja en avió a fites llunyanes, incapaç de pensar que un explosiu potent col·locat subreptíciament entre els equipatges, al cap de pocs moments, amb la seva explosió, provocarà irremissiblement la caiguda i la mort gairebé instantània de tots els passatgers i tripulants. O com el terrible succés de les Torres Bessones de Nova York, en què, en estavellar-se els dos avions en pisos alts, les dues torres es desplomaren com jocs de cartes, cosa que va donar l'oportunitat de salvar-se a comptades persones.
Els atemptats s'han convertit en notícia prou habitual dels mitjans, i no es pot negar que els fets endureixen les actituds dels lectors i lentament vacunen les opinions, fent que se'n parli, de moment, intensament, però que la reacció popular no duri com anys enrere. Es comenten els fets, els detalls tècnics si és el cas, la xifra de víctimes, i passats uns dies, pocs, no m'atreveixo a dir que s'obliden, però sí que van agafant una quotidianitat esgarrifosa de la qual hom no pot fugir, però el que es pot fer és no comentar-ho repetidament. A vegades, però, és tan i tan desesperançador que el lament surt sense proposar-s'ho. Redactant aquest article, fullejo l'edició de Comarques Gironines d'El Punt Avui i hi trobo una notícia que m'atreveixo a titllar de repugnant: “Un grup rebel decapita en públic un nen de 12 anys a Alep, a Síria”. Diu la notícia que la direcció del grup executor va fer notar el seu rebuig. Entre les malifetes de què l'acusen no hi ha la que ha motivat l'execució: el nen era palestí!
Com és possible que succeeixin fets així en un món desenvolupat on la política, l'economia, el comerç i les llibertats han anat trobant el seu espai i, tot i no haver-hi tolerància i comprensió amb les diferències, la major part de la humanitat viu en pau. Algunes religions amb objectius obscurs, inconfessables, actualment són causa de greus problemes d'àmbit supranacional. És molt difícil, dificilíssim, parlar d'aquest tema.
A la família hi ha hagut grans viatgers, altres no tant i alguns gens. “On podríem anar aquest any, avi?” A Palau, fills, a Palau. O, per torns, a Llançà. On els restaurants i comerços cobren el mateix als creients i als agnòstics, als de dretes i a la resta, i, molt important, als barcelonins i als gironins. Viatjar? I ara! Amb aquesta calor? Calla, calla!
