Política

El govern treballarà amb “l’objectiu de la restitució”

El president Torra visita els consellers exiliats a Bèlgica i els referma el compromís “vital” del nou executiu de tornar-los el càrrec

Es querellarà contra Alfonso Guerra per haver-lo titllat de “nazi”

L’Operació Restitució ja està en marxa. L’endemà d’haver nomenat un segon govern, ara sí sense cap conseller a la presó ni a l’exili com exigia Rajoy per desbloquejar-lo, el president Quim Torra va complir la promesa de visitar a Bèlgica els consellers exiliats, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig, i des d’allà va refermar que el canvi de noms “no significa que es vegi alterat” el compromís de tornar-los al càrrec, igual que existeix amb el president Puigdemont. “El govern manté la necessitat de la restitució, segueix sent un objectiu vital”, va refermar, des de la seu del nou Consell de la República, a Waterloo.

Torra, que sortia així al pas de les crítiques de diversos sectors de l’independentisme, haurà d’esperar tanmateix almenys fins dissabte a veure arrencar el nou govern, ja que serà impossible abans per la presència indispensable com a diputades al Congrés de les noves conselleres Teresa Jordà i Ester Capella en el debat de la moció de censura a Rajoy. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría confirmava ahir que el 155 s’aixecarà automàticament en el moment que prengui possessió l’executiu, com estipula l’acord del Senat, però el DOGC encara no va publicar ahir el segon decret signat per Torra, el pas previ imprescindible. Fonts del ministeri de Justícia, en tot cas, confirmaven a l’ACN que no tenen intenció de demorar-ho més aquest cop, i segurament ja surti avui mateix. Probablement el nou executiu comenci a actuar a partir de dilluns, i dimecres es presenti en el ple previst al Parlament.

Amb la visita ahir a Bèlgica, Torra va voler agrair el “sacrifici” dels consellers a l’exili, i sobretot el “gest” de Comín i Puig (a més de Rull i Turull, a qui ja va visitar a la presó) de fer un pas al costat per facilitar la formació de govern. El president va demanar als seus successors que hi mantinguin un contacte periòdic, fins i tot setmanal –com fa ell amb Puigdemont– per despatxar sobre els principals temes, per aprofitar-ne l’experiència però també per posar de manifest “l’absoluta anormalitat” de la situació. En el mateix sentit, de fet, Torra, que la setmana vinent també visitarà l’exconsellera d’Educació Clara Ponsatí a Escòcia, va demanar als exiliats que continuïn des del Consell de la República la tasca d’internacionalització que ja estan duent a terme i es consolidin a Europa com a “portaveus del clam per la democràcia”.

El president, per cert, aprofitava la breu compareixença per anunciar que interposarà una querella per difamacions contra l’exvicepresident estatal Alfonso Guerra, que dilluns el va titllar de “nazi”. “És inadmissible que algú digui això a Europa i no passi res”, va justificar, després que el mateix dia li exigís des de Twitter, en va, que retirés “immediatament” aquest “insult intolerable” i li demanés que no l’utilitzi “mai més” contra ell ni contra cap demòcrata. Torra fins i tot li ha enviat un llibre editat per ell mateix sobre l’experiència del català Roc Llop al camp de Mauthausen.

Batet, nou home fort

Hores abans, i després de la reunió de JxCat al Parlament a què també havien assistit Torra i els consellers nomenats pel seu grup, el nou portaveu a la cambra, Albert Batet, ja havia refermat el “compromís ineludible, de legislatura” de restituir els consellers bloquejats. “No hi hem renunciat ni hi renunciarem en cap cas”, sentenciava, mentre assegurava que Rajoy “no s’ha sortit amb la seva perquè ha hagut de fer una il·legalitat, que és prevaricar”, per tal d’evitar la restitució. Tot i que va evitar concretar com pensen fer-la, Batet sí que donava pistes en apuntar que “la millor manera de treballar per la restitució és controlar el DOGC”, mentre recordava a més que insistiran en la via de la reforma del reglament per reinvestir també Puigdemont. En absència del president del grup Jordi Sànchez, a la presó, i d’Elsa Artadi, ara portaveu del govern, Batet serà el nou home fort de JxCat, amb Eduard Pujol portaveu adjunt i l’ebrenca Mònica Sales i l’aranesa Anna Geli que s’afegeixen a Lluís Guinó, Josep Maria Forné i Gemma Geis com a portaveus secundaris, “per donar equilibri territorial”, deia Batet. A més, Aurora Madaula s’afegirà a la direcció del grup.

Focus en tres consellers

Mentre ERC es limitava ahir, en declaracions a TV3 del president de grup Sergi Sabrià, a mostrar la seva satisfacció pel desbloqueig del govern i la tristor per la “injustícia” amb els consellers que no poden repetir, la resta de grups rebia amb reserves el nou executiu. El diputat del PP Santi Rodríguez feia veure que dos consellers tenen “causes pendents amb la justícia”: Miquel Buch i Jordi Puigneró, investigats per la seva actuació l’1-O quan eren, respectivament, president de l’Associació Catalana de Municipis i secretari de Telecomunicacions. A més, Rodríguez lamentava que la titular de Cultura, Laura Borràs, fos una de les signants el seu dia del Manifest Koiné que “pretén excloure un idioma oficial de la vida pública”.

“Algunes conselleries, pel que sabem i el seu passat, no s’acosten a la reconciliació entre catalans”, insistia també la socialista Eva Granados, que va demanar al nou govern que oblidi la “confrontació” i enceti un diàleg amb l’oposició. El PSC va posar més deures, com ara abordar una agenda socioeconòmica “abandonada els últims anys”; impulsar un pla de retorn d’empreses; recuperar les retallades i serveis públics “danyats”; i afrontar la “necessària” negociació del model de finançament. Des de Cs, que just ahir registraria una proposició de llei per abaixar l’IRPF a les rendes baixes, la diputada Lorena Roldán va instar que s’allargui el 155: “Aquí no s’ha acabat tot, continua el xou de Torra”, cloïa. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, celebrava que “s’acabi el 155”, fet que veu com un “punt d’inflexió” per rebaixar la tensió, i ha demanat una reunió urgent per abordar temes pendents amb Torra.

Enuig de la CUP, de qui dependrà el relleu a la mesa

Després que Carles Riera ho titllés a Rac1 de “baixada de pantalons”, el també diputat Vidal Aragonès va carregar contra la “claudicació absoluta a l’aparell de l’Estat” que suposa el canvi de noms. “És una prova de la trajectòria de renúncia d’ERC, i ara també de JxCat”, apuntava, mentre lamentava que farà “endarrerir” la construcció de la república. A la CUP no li agrada el nou govern perquè creu que farà “polítiques antisocials”, per la qual cosa reiterava la decisió de fer oposició fins i tot “de manera més contundent”. Aragonès, a més, feia una “crida a no defallir a les bases d’ERC i JxCat que se senten enganyades” i proposa vehicular el republicanisme amb entitats com l’ANC i els CDR.

L’enuig pot causar problemes a la majoria independentista en la votació que cal per rellevar Alba Vergés, consellera de Salut, de la mesa del Parlament, òrgan amb qui la CUP s’ha mostrat molt crítica. Un dels noms que apunten és el d’Adriana Delgado.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia