Política

La CUP impulsa conferències sobre el “nou paradigma polític després de l’1-O”

Són sis xerrades entre portaveus de la CUP i noms com Dante-Fachin, Marcel Mauri o Joan Manuel Tresserras

La CUP ha anunciat aquest divendres que impulsarà un cicle de conferències per “entendre”, “créixer” i “crear noves aliances” després que s’hagi iniciat un “nou paradigma” polític a Catalunya amb l’1-O. Sota el títol ’Escoltem-nos: aprenentatges d’aquells dies d’octubre’, es tracta de sis conferències que es faran entre el 9 de març i el 4 de maig a Girona, Igualada, Barcelona, Palma de Mallorca, Sant Boi de Llobregat i Madrid. En un context polític que requereix donar respostes immediates, la CUP ha apostat per una mirada “amb profunditat” i “perspectiva llarga” amb agents socials i polítics amb qui tenen coincidències. Els diàlegs aniran a càrrec de portaveus de la CUP com Carles Riera, Natàlia Sánchez o Mireia Boya i representants d’altres moviments com Marcel Mauri (Òmnium), Albano Dante-Fachín (Som Alternativa), Jaime Pastor (Vientosur), Joan Manuel Tresserras (ERC) i Simona Levi (Partit X).

Amb aquesta iniciativa la CUP vol “allunyar-se” del flux informatiu del dia a dia i incidir en el terreny reflexiu per intercanviar anàlisis amb altres agents. “Fem un parèntesis, escoltem-nos entre diferents veus i opinions per plantejar alguna cosa des del diàleg”, ha definit la diputada de la CUP Natàlia Sánchez. Les conferències no volen abandonar la “lluita” davant els escenaris de “repressió que es pateixen” però si que es vol “prendre’s el luxe” d’obrir-se més enllà de l’organització anticapitalista i parlar amb altres col·lectius amb qui “pots tenir coincidències i divergències però hi comparteixes una mirada que pot ser complementària”.

Pel diputat Carles Riera després de l’1-O s’ha constatat que han aparegut “noves aliances” tant a la resta de l’Estat com a nivell internacional. També l’auge de l’extrema dreta arreu del continent ha consolidat, segons el cupaire, les aliances de moviments amb qui la CUP se sent propera. “Volem aprofitar les oportunitats més enllà de la política per compartir i establir un marc estratègic”, ha explicat Riera.

Les xerrades tindran dos eixos temàtics i els ponents dialogaran entre ells. Les jornades estaran obertes al públic, de manera que aquest també hi podrà interactuar. En total es repassaran 10 temàtiques al voltant de les “estratègies guanyadores” que van fer possible l’1-O. En concret, el cicle arrencarà el 9 de març al Centre Cultural La Mercè de Girona amb els temes ’Sense desobediència no hi ha autodeterminació’ i ’L’organització popular, motor de canvi’. Altres qüestions que es tractaran giraran al voltant de ’L’oligarquia contra el poble’, ’Com sacsejar el règim del 78’, ’La confluència de la força de la gent amb la implicació de les institucions pot superar qualsevol barrera’, ’Els Països Catalans com alternativa a l’estat de les autonomies’ o ’un carril central a favor de l’autodeterminació i la sobirania’.

Durant la presentació a la premsa del cicle de conferències, des de la CUP han insistit que la iniciativa “no està pensada en clau electoral”, ni per les eleccions espanyoles ni per les municipals. També han dit que no marcaran la línia estratègica de la CUP tot i que han admès que poden “enriquir-la” a llarg termini. A més de parlar del dret a l’autodeterminació, la voluntat de les xerrades és “eixamplar drets”. “Són uns debats que van més enllà de els aliances de conjuntura. Si volem tornar a autodeterminar-nos això requereix construir i reconstruir aliances àmplies. No serveix aplicar models d’unitat anteriors”, ha assegurat Riera.

Presentar-se a les generals o “influir” a través d’aliances

Després que el Secretariat Nacional de la CUP hagi decidit obrir el debat en el sí de l’organització a través d’assemblees territorials plenàries i un consell polític el 10 de març per decidir la posició de cara a les eleccions espanyoles, la diputada Natàlia Sánchez ha dit que entenen que cal “reflexionar” i “debatre” sobre quina ha de ser l’acció política de la CUP. “En un context d’inestabilitat permanent que atribuïm a la negativa a reconèixer el dret a l’autodeterminació, la militància ha de debatre sobre com vol actuar i quina lectura en fa”, ha detallat Sánchez.

Segons Sánchez, l’acció política pot tenir “diferents perspectives” més enllà de presentar-se a les eleccions. Com ara buscar “influir” a través d’aliances i “teixint complicitats” amb els agents i moviments populars d’arreu de l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia