Llarena precipita la investidura
El jutge del Suprem cita demà els investigats per comunicar-los el processament i per avaluar si torna a empresonar Turull
Torrent convoca per avui a la tarda el ple d’investidura del diputat de JxCat
El president del Parlament, Roger Torrent, va reaccionar ahir al nou cop judicial assestat a la línia de flotació de la investidura, accelerant la convocatòria d’un ple per avui mateix a la tarda, per debatre i votar la candidatura de Jordi Turull a la presidència de la Generalitat. L’objectiu és que el diputat de JxCat comparegui l’endemà davant el Tribunal Suprem després d’haver obtingut el suport de la majoria independentista de la cambra catalana, sempre que la CUP finalment li doni el vistiplau. El cop d’efecte es va produir anit, després d’una jornada marcada per una decisió judicial que, a priori, semblava haver dinamitat els plans inicials de Torrent d’iniciar una tercera ronda per proposar nou candidat, amb la vista ja posada, això sí, en Turull, després que dimarts Jordi Sànchez aplanés el camí del seu company de JxCat anunciant que renunciava a les seves aspiracions presidencials i s’allunyava de la política.
A migdia, però, el magistrat Pablo Llarena ho capgirava tot avançant-se fins i tot al pronòstic que feia temps que havia anunciat l’executiu espanyol –que l’acte de processament arribaria a finals de març o primers d’abril– i citava per a demà, divendres, tots els investigats per comunicar-los la seva decisió i, a més a més, instava sis diputats del Parlament a sotmetre’ls a una vista que els pot portar directament a la presó. Tot plegat, doncs, rebentava els plans del president del Parlament anunciats a primera hora, d’engegar aquesta tercera ronda amb els grups parlamentaris amb la intenció de proposar la candidatura de Turull per als propers dies. La situació, però, exigia rapidesa, i Torrent va realitzar els contactes per telèfon per avaluar la viabilitat de convocar el ple per avui mateix.
Situació delicada
Al marge del terrabastall polític i les seves conseqüències parlamentàries que han accelerat la sessió d’investidura, la qüestió de fons és que la decisió d’ahir de Llarena no només posa entre l’espasa i la pared Turull, sinó també els dirigents catalans que tenen acta de diputat i que estan immersos en el procés judicial. És el cas de l’altre membre de JxCat, Josep Rull, i els de la llista d’ERC, Marta Rovira, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Raül Romeva. Tots ells van rebre ahir la convocatòria per acudir al Suprem i tots ells estan en situació de llibertat sota fiança, si bé la secretària general dels republicans és l’única que no ha passat per la presó. Quatre dels citats demà, el 2 de novembre de l’any passat havien ingressat a diferents centres penitenciaris madrilenys per ordre de la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, on es van estar un mes. En el cas de Forcadell, l’estada va ser només d’unes hores, ja que Llarena –que és qui li havia pres declaració– va establir una fiança per poder-ne sortir.
Si bé era una possibilitat que s’accelerés la conclusió de les investigacions de la causa, no s’esperava que fos tan immediata, pel fet que el magistrat Llarena fa pocs dies havia declarat el procés causa complexa, i això implicava un ampliació del període temporal de la investigació fins a un màxim de divuit mesos; un termini que l’instructor no té per què esgotar.
És per això que la providència d’ahir del magistrat del Tribunal Suprem va provocar un daltabaix pel fet que va irrompre a l’escena catalana enmig de les negociacions dels grups perquè aquesta vegada es procurés que el tercer intent de convocar un ple se saldés amb una investidura efectiva. Tant és així que des de La Moncloa fins i tot semblaven resignats a la presidència de Turull, encara que només fos per un període curt –pendent d’un futur processament– mentre li advertien de les conseqüències de persistir en l’incompliment de la llei, adduint que l’espasa de Dàmocles de la presó penjava sobre ell. Anit, a banda de criticar la decisió de Torrent, afegia que el 155 es mantindrà fins que el nou govern no prengui possessió “de forma efectiva”, insinuant que l’acte d’investidura pot quedar en no-res.
Ara, de fet, el candidat a la presidència de la Generalitat haurà de passar el tràngol de sotmetre’s a una vista prevista a l’article 505 de la llei d’enjudiciament criminal, a partir de la qual Llarena haurà de decidir si revisa els termes de la llibertat provisional i, en el seu cas, si torna a establir presó preventiva. Per poder-la fixar ho haurien de demanar les parts i, de fet, els ultradretans de Vox ahir ja avançaven aquesta possibilitat, mentre que tampoc no es descarta que ho sol·liciti el ministeri fiscal. En tot cas, algunes fonts indiquen que la situació d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart –els quatre que, si no ho modifica avui la sala d’apel·lacions en el cas del conseller d’Interior, es mantenen a la presó– és un mal precedent per als que demà passaran pel despatx del jutge.
Ordres internacionals
L’acte de processament de la cúpula del procés –encapçalada per Carles Puigdemont i en què s’han investigat 28 persones– obligarà Llarena a tornar a activar les euroordres i les peticions d’extradició per als dirigents catalans a l’exili. El jutge havia aixecat les peticions de l’Audiencia Nacional per evitar-se un revés internacional en plena investigació de la causa, pel fet que els països interpel·lats no s’acceptessin els delictes de rebel·lió i sedició. El cercle als diputats s’acabarà estrenyent més un cop el processament sigui ferm. I és que la llei d’enjudiciament criminal també preveu la possibilitat d’inhabilitar preventivament a càrrecs públics acusats de rebel·lió i que es troben en situació de presó preventiva. Fons jurídiques assenyalen que la decisió d’inhabilitar també afectaria els diputats exiliats.
