PP i Cs, preconstitucionals
El PP promet espanyol com a llengua vehicular en contra del TC
Rajoy es va inspirar en el 155 de Fraga que el Congrés va rebutjar per a la Constitució i Casado i Rivera volen anar més enllà que Alianza Popular
El programa electoral que l’ultradretà Vox va presentar abans de les eleccions andaluses proposa suspendre l’autonomia de Catalunya; il·legalitzar els partits que no defensin la unitat d’Espanya; fer de l’espanyol la llengua vehicular a l’ensenyament i de la resta, simples opcionals; suprimir el requisit de conèixer les llengües cooficials en l’accés a la funció pública; suprimir les policies autonòmiques; un “estat de dret unitari” amb un sol govern i un sol parlament; tancar televisions i organismes autonòmics i suprimir la representació exterior de les autonomies i ciutats.
En paral·lel al creixement d’aquesta formació ideològicament hereva del falangisme i al seu bon resultat electoral a Andalusia, el PP de Pablo Casado i Ciutadans d’Albert Rivera han radicalitzat posicions fins al punt de proposar mesures inconstitucionals en nom de la Constitució del 1978. Perquè, a diferència del règim franquista, la Constitució legitima l’autogovern i el Tribunal Constitucional fa el mateix amb el català com a llengua vehicular. Però no és Voxel pioner. En educació és Cs.
Contra la immersió
Un reial decret del govern espanyol anterior a la Constitució establia l’assignatura obligatòria del català i obria la porta que fos la llengua vehicular. El model del primer govern català s’orientava cap a la separació per llengua de manera que el decret 270/1982 permetia als centres utilitzar una única llengua vehicular, fos castellà o català. Al mateix temps, els partits impulsaven la llei de normalització en una difícil recerca de consens on es van acabar imposant les tesis de les esquerres. Es va considerar que la garantia de cohesió social era una sola xarxa escolar en què el català fos la llengua principal tenint en compte que havia estat minoritzada. Els decrets d’immersió del 1992 de la LOGSE van situar-lo com a “llengua vehicular i d’aprenentatge”.
El 1994 el TC va sentenciar sobre la llei del 1983 que el català podia ser el “centre de gravetat” del sistema educatiu i que no existia un dret dels pares a escollir la llengua vehicular mentre obria, però, la porta que el castellà també ho fos. La llei de política lingüística del 1998 que blindava la immersió no va ser recorreguda pel govern del PP d’Aznar però sí l’Estatut del 2006, davant del qual el TC va reconèixer el dret a rebre l’ensenyament en català i castellà.
L’1 de març del 2006, el Segon Manifest impulsor de Ciutadans ja recuperava el model escolar de dues llengües separades, defensava que els pares triessin la llengua obviant la sentència del TC i eliminava el català com a requisit per a l’accés a la funció pública, a més d’oficialitzar el bilingüisme a la Generalitat. El Suprem sentenciava al 2010 que s’havia de “reintroduir” el castellà com a vehicular si bé deixava en mans de la Generalitat fixar el percentatge.
Amb Cs creixent, el ministre Wert del govern Rajoy presentava una llei que anava més enllà del Suprem i feia pagar a la Generalitat l’escolarització en centres privats en castellà dels nens que ho volguessin en poblacions on no hi hagués escoles públiques amb llengua vehicular castellana. Dues sentències del TC van tombar la pensada.
Tot i derogar la llei Wert, el govern de Pedro Sánchez ha mantingut castellà i català vehiculars si bé deixa de nou en mans de la Generalitat decidir el com. Cs ha guanyat les eleccions del 21-D amb un programa que defensa la “igualtat de condicions” de les dues llengües i introdueix l’anglès com a vehicular sense aclarir com es fa realitat.
Després dels comicis andalusos, Casado ha extremat fins a les posicions de Vox el programa lingüístic del PP. Si el de Rajoy es limitava a “assegurar el dret dels pares” a l’ensenyament en castellà “respectant” les cooficials, Casado ja promet que el castellà sigui la vehicular, el català només sigui un mèrit –i no un requisit– per accedir a plaça pública, i que la retolació de l’espai públic i les comunicacions de la Generalitat siguin bilingües.
155 inconstitucional
El pioner vocacional de la suspensió de l’autogovern és el PP. Rajoy va destituir al govern català i va dissoldre el Parlament com a mesures extremes que no contempla el redactat de l’article 155 i en una interpretació inconstitucional per a molts experts constitucionalistes.
De fet, Rajoy va aplicar un 155 molt semblant al que volia l’exministre franquista i fundador del PP, Manuel Fraga Iribarne. L’article vigent determina com a condició per adoptar mesures contra una autonomia que el govern central “doni instruccions” a les autoritats autonòmiques. Enlloc fa referència ni avala suspendre l’autonomia, dissoldre el parlament o destituir governants. Tanmateix, el PP de Rajoy ho va fer inspirant-se en l’article que Fraga Iribarne va intentar sense èxit que s’introduís a la Constitució –un article que Alianza Popular (AP) volia el 1978 que digués això: “En casos greus, el Govern podrà acordar la intervenció d’una regió autònoma donant compte immediat a les Corts. Les mesures poden incloure la suspensió d’un o més dels òrgans de govern, la designació d’un Governador General amb poders extraordinaris [...]. El decret haurà d’especificar el termini de la intervenció connectant-lo amb una convocatòria electoral”.
Vaja, que Rajoy ha aplicat un “esperit” del 155 que a la transició només defensava AP i que va ser rebutjat el juliol de 1978 al Congrés per 284 vots en contra, 17 a favor i 2 abstencions.
Televisió i ensenyament
Tenint en compte el precedent –de moment impune perquè el TC encara no s’ha pronunciat sobre la constitucionalitat de l’aplicació de Rajoy–, Casado i Rivera volen anar encara més enllà de Fraga Iribarne i ja prometen una intervenció indefinida de l’autogovern català, aquest cop, no només per poder destituir l’executiu de Torra i dissoldre el Parlament sinó, sobretot, per poder fer el que l’espanyolisme polític i mediàtic retreu a Rajoy que no s’atrevís a fer: intervenir la televisió i l’ensenyament públic de Catalunya per, finalment, poder “espanyolitzar als nens catalans” en paraules de Wert. Els independentistes han d’acatar la Constitució fins i tot en el lliure debat públic. Ells, no cal perquè la Constitució són ells.
